Barça: la descapitalització del vestidor

Quan encara no s’ha fet oficial el traspàs de Cesc al Chelsea, hem hagut de debatre de la probable marxa de Xavi al futbol de Qatar. No és cap sorpresa perquè la continuïtat de Xavi ja va quedar en entredit el dia de la presentació de Luis Enrique.

És clar que la temporada ha sigut molt dura per a la plantilla i el club en tots els sentits i àmbits possibles. De forma que era previsible que aquest estiu hi hagués ganes i temptacions de fer foc nou al vestidor. La revolució o remodelació profunda que va dir el president Josep Maria Bartomeu.

En les darreres setmanes hauran abandonat el Barça Víctor Valdés, Carles Puyol, esc Fàbregas i, afegim-hi ni que sigui en qualitat d’especulació per ara, Xavi Hernández. (Poso entre parèntesi el cas de Pedro, que dijous va obrir la porta a anar-se’n també, perquè encara no hem procedit a debatre’l.)

Aquests quatre (cinc) jugadors han passat una temporada difícil per raons diverses: les lesions de Valdés i Puyol que els han impedit acomiadar-se des del terreny de joc, la discussió constant de què ha estat objecte Cesc i la pèrdua de pes en l’equip de Xavi, que es va quedar a la banqueta en el partit decisiu pel títol de Lliga.

Hi podríem afegir Neymar i Messi per les qüestions extraesportives que els han marejat, principalment, però el brasiler acaba d’arribar i l’argentí sembla que ja no perilla.

En el lloc de Valdés, Puyol, Cesc i Xavi (i Pedro) en vindran uns altres que seran menys bons, tan bons o més bons i que oferiran un rendiment pitjor, semblant o millor. Ja es veurà. La bona intenció es dóna per descomptada. Ara: el que em sembla inevitable és la descapitalització del vestidor si d’una tacada perd quatre o cinc dels pesos pesants de les darreres temporades.

És indiscutible que en termes futbolístics un jugador es pot substituir per un altre que, si no supleix unes qualitats, n’aportarà unes altres. Tanmateix, hi ha un capital constituït pel coneixement del club, la idiosincràsia de l’afició, el sistema de joc, pel respecte i l’exemple que suposa en referència als més joves i als nouvinguts que no es pot fitxar de cap manera.

Si fa un parell de dies vaig valorar que el Barça hi perdria, amb la marxa de Cesc, encara més e’n ressentirà, si Xavi se’n va. Ni que fos per estar-se a la banqueta, em penso que en un moment de dificultats durant un partit, tombar-se i veure-hi Xavi deu tranquil·litzar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s