Bartomeu president

Malgrat totes les informacions i rumors que s’han publicat i fet córrer des que Sandro Rosell va dimitir la presidència del FC Barcelona, referents a divisions irreconciliables a la Junta directiva que desembocarien en unes eleccions anticipades aquest estiu, hi hauria una candidatura interna pactada i tot!, sembla una evidència que Josep Maria Bartomeu exerceix de president sense donar cap senyal de feblesa ni de tenir cap intenció de voler passar per les urnes abans d’hora.

Bartomeu va dir que es considerava legitimat per a esgotar el mandat heretat de Rosell i arribar fins al 30 de juny de 2016. Tot i que els estatuts del FC Barcelona li donen la raó, probablement hagués estat adequat celebrar eleccions a finals de la temporada atès que el Barcelona és un club presidencialista. Bartomeu va considerar que no les havia de convocar i no paga la pena insistir-hi.

En l’exercici de la presidència Bartomeu es trobarà amb un primer front esportiu. És el més determinant. Les dues decisions principals que ha pres fins ara són fer confiança al director esportiu, Andoni Zubizarreta, i donar la banqueta del primer equip a Luis Enrique. És clar que l’encert el marcaran els resultats. Tanmateix, semblen les més convenients després de la temporada passada amb un tècnic aliè a la cultura futbolística culer. A més, una i altra decisions signifiquen una correcció de la línia seguida per Rosell.

Aquesta correcció del rumb anterior s’aprecia també en el front institucional. Hi té dos flancs. En l’intern, la seva tasca consistirà a cohesionar la junta directiva i fer-se el seu equip executiu. El nomenament d’Albert Soler com a director de relacions institucionals va en aquesta línia. I pel que fa el flanc exterior, un senyal positiu ha estat la presència de la Fundació del FC Barcelona en un acte de la Fundació de Johan Cruyff celebrada aquesta setmana. No obstant, a pesar de les declaracions conciliadores fetes, es manté obert el contenciós contra l’expresident Joan Laporta i els seus últims directius.

L’exercici del poder és un plebiscit diari, avui en dia. Els èxits en el front esportiu i la resolució dels conflictes institucionals oberts determinaran la seva decisió d’agafar-se a la legitimitat que li atorguen els estatuts per esgotar el mandat heretat de Sandro Rosell.

[Aquest article va sortir publicat a Nació digital.cat diumenge, 1 de juny de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s