Paradoxes dels periodisme culer

Si ara parlo de paradoxa és en el sentit d’incoherència i sorpresa. És la sensació que em causa escoltar i llegir aquests dies determinades opinions al voltant dels fitxatges del FC Barcelona. La tipologia de les incongruències és diversa, però jo m’he fixat en una de molt concreta.

Com cada vegada que s’obre el període de fitxatges, sense esperar a que es tanqui, ni tan sols a saber-ne el primer moviment, es conclou que el Barça no sap vendre, que compra car i ven barat, sinó regala els futbolistes que ja no vol. D’exemples n’hi ha un munt per sustentar-ho.

Aquests dies s’està defensant que el Director tècnic, Andoni Zubizarreta, s’equivoca no fitxant futbolistes contrastats i amb experiència i apostant per joves que no són ni internacionals amb els seus països. Posem-hi noms: Ter Stegen i no Courtois, Marquinhos i no Thiago Silva o Kompany.

I alhora que es proclama aquest argument amb contundència, sense sortir del marc que deia, que el Barça no sap fitxar, es critica al mateix Director tècnic, al d’ara i als d’abans, perquè no van saber fitxar el Thiago Silva de torn 5 anys enrere, quan era barat i encara no el coneixia tothom i no era internacional. Com Ter Stegen? O, posem per cas Marquinhos, ja que és el que més es parla?

En resum, que o bé fitxa la portera, o bé fitxa el director tècnic de torn. Són dos models d’entendre el negoci. Gairebé tan vell com el futbol mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s