Zubizarreta en el punt de mira

El Director tècnic del FC Barcelona, Andoni Zubizarreta, no gaudeix de bona premsa. Té un càrrec complicat. El seu predecessor, Txiki Begiristain, ja va viure una situació semblant. És comprensible perquè la seva feina és fosca i poc agraïda: és responsable dels fracassos, d’haver portat futbolistes que no han funcionat bé, i no es pot apuntar els èxits esportius, que són de l’entrenador i els jugadors. A més, ha de treballar amb discreció i aquests caràcters reservats i gens proclius a l’expansió i la confidència ni agraden, ni són acceptats per la premsa que en viu.

Ara: observo que contra Zubizarreta s’ha desplegat des de fa dies una ofensiva que va més enllà de la mala premsa.

Fins ara se l’havia considerat un penques, en el sentit que en els quatre anys que du al càrrec no ha fet gaire res: primer, perquè acabava d’aterrar, tenia l’equip fet i qui duia els pantalons era Josep Guardiola i, després, perquè les úniques decisions que s’havien adoptat, fitxar Gerardo Martino i Neymar, les havia pres l’expresident Sandro Rosell.

Hi va haver un moment en què semblava que la Junta directiva podria cessar Zubizarreta, qüestionat per un nombre considerable de directius. De fet, hi va haver un episodi un punt esperpèntic en què mentre el director tècnic negava haver presentat la dimissió, el president Josep Maria Bartomeu el contradeia afirmant que, efectivament, els havia posat el seu càrrec a disposició.

Aquell capítol no s’ha tancat encara, però Bartomeu li ha fet confiança i Zubizarreta ha portat Luis Enrique per substituir Martino i al porter alemany Ter Stegen per cobrir la marxa de Víctor Valdés. I des d’aquest moment se’l qualifica d’inútil, gairebé. La raó és perquè ha preferit Ter Stegen i ha desestimat la incorporació del porter de l’Atlètic de Madrid, cedit pel Chelsea, Thibaut Courtois, que el directiu Javier Bordas deia tenir convençut. El subdirector del Mundo Deportivo Francesc Perearnau ho ha qualificat d’”error històric”, per exemple.

Trobo que tot plegat s’explica força bé i que el cas Courtois és un resum aproximat de com ha funcionat el club blaugrana darrerament i com es vol que segueixi funcionant: fitxava el president i el director tècnic hi posava el segell, en el cas de Courtois per directiu interposat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s