Luis Enrique o la modernitat

Els atletes, quan volen dir que s’ha de córrer a ritme de recuperació, et diuen que vagis a trot futboler.

Com tots els tòpics, té un punt de desconeixement de la realitat de la forma física dels futbolistes d’elit els quals són uns atletes formidables preparats per a disputar partits de futbol a una intensitat altíssima. La prova és que quan un futbolista o un equip bada i baixa un graó és substituït de seguida o cau derrotat i feina rai per recuperar el seu lloc.

Ara: també com tots els tòpics, la malícia té un punt de veritat que jo la situo no pas en la preparació física sinó en la poca humilitat que hi ha hagut fins fa molt poc per aprendre de les altres disciplines, algunes d’individuals com l’atletisme, d’altres d’equip com el bàsquet, que en termes de mètodes d’entrenament i innovació tecnològica han passat la mà per la cara al futbol.

Aquesta tendència es va començar a trencar fa uns quants anys i ara ja no es fa estrany parlar en el futbol de conceptes com pics de forma, microcicles o de psicòlegs, o veure com els futbolistes es posen pulsímetres en alguns entrenaments.

És en aquest sentit que associo Luis Enrique amb la modernitat. Ell és el més semblant al que a començaments del segle XX es va conèixer com a sportsmen, persones que a banda de practicar infinitat de disciplines esportives havien convertit l’esport en una forma de vida.

Un cop deixat el futbol, Luis Enrique es va dedicar a practicar esports de resistència, des del triatló de llarga distància a l’ultra marató.

Però, una altra vegada, més que no pas el fet en ell mateix, el que em sembla més determinant és que cada experiència la va preparar amb minuciositat, tant pel que feia l’entrenament que havia de fer, com els materials més idonis que havia d’usar. De tot plegat en deixava constància al seu web.

En el FC Barcelona, Josep Guardiola en va ser el pioner. Segons vam saber fa poc, amb Gerardo Tata Martino i el seu equip es va retornar al passat pretecnològic. Amb Luis Enrique, a banda de la il·lusió que genera, la capacitat de lideratge que ha demostrat i la sensació d’escoltar un llenguatge familiar i un missatge apreciat, és notable la humilitat que ha tingut per aprendre d’altres disciplines i evolucionar.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s