El bàsquet com a prèvia

Fins fa un parell de temporades, el FC Barcelona de bàsquet acumulava una ratxa de victòries davant del Reial Madrid insòlita. En cap va arribar a clavar-li una pallissa tan monumental com la que va rebre ahir a la semifinal de la Final de quatre de l’Eurolliga (62 – 100), però deunidó les estossinades que li havia infligit. En tot cas, davant de la impotència dels blancs, va arribar a fer la sensació que els blaugrana ja mai més hi perdrien.

El bàsquet blaugrana havia emergit després d’un període de projectes fallits, d’enrenous constants a la secció, de mal rotllo entre l’afició del Palau i la Junta directiva, etcètera. A més, la superioritat del bàsquet blaugrana coincidia amb la del futbol, que també s’havia refet de dos anys decebedors i embolicats a tots els nivells, guanyava tots els títols que disputava amb un futbol admirable i contra el Madrid també es mostrava tan superior com el bàsquet, amb aquelles golejades per 5 a 0 i 2 a 6 que feien la impressió que ja serien per sempre.

Eren impressions que ja sabíem que que eren falses i que, més aviat que tard, la truita es capgiraria. En el bàsquet, el punt d’inflexió va arribar  a la Copa del Rei del 2012. Des de llavors, a pesar de les victòries que ha aconseguit sumar a la Copa del Rei i a la Lliga, el cert és que el Madrid s’ha mostrat progressivament superior. I aquella impressió que tenien els culers d’imbatibilitat s’ha capgirat. Ara no sembla que el Barça pugui guanyar el Madrid.

En el futbol també el punt d’inflexió va arribar en una final de la Copa del Rei. Més que no pas la derrota, el que va pesar més en l’ànim culer va ser constatar que el Madrid havia retallat les distàncies en el joc i que havia trobat la manera de contrarestar tanta superioritat com havien hagut de suportar. La diferència respecte del bàsquet és que el futbol s’ha mantingut competitiu i les proves en són la Lliga de l’any passat i la que avui pot obtenir si venç l’Atlètic de Madrid al Camp Nou.

Ara: no em sembla que el que ha passat amb el bàsquet s’hagi de menystenir. No és el moment de parlar-ne, però com sempre s’ha dit en analitzar les tàctiques futbolístiques, és més fàcil destruir que no pas construir.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s