La fugida de Valdés: anècdota o categoria?

La temporada encara no s’ha acabat, però Víctor Valdés se n’ha anat i gairebé ningú sap ni com ha estat, ni per què. La major part dels comentaris no li han estat favorables. Han anat des de la indignació a la incredulitat. Se li retreu que no hagi ajornat la seva recuperació uns dies per fer pinya amb l’equip aquesta setmana en què es juga el títol de Lliga o que no sigui capaç almenys d’agafar un avió per ser dissabte al Camp Nou, que hagi rebutjat l’homenatge que el club afirma que li ha ofert, com el que avui tindrà Carles Puyol, i que no vulgui rebre el comiat de l’afició, que ho hagi enllestit amb una carta pública d’agraïment.

Ja és ben estrany el cas Valdés. Per fer-ho curt i no remuntar-nos a l’enfrontament que va tenir amb Louis Van Gaal, diré que es va iniciar a finals del 2012, quan la Junta directiva va anunciar que renovava la columna vertebral de l’equip: Puyol, Xavi i Messi. Hi havia dos fets sorprenents: primer, que Valdés no fos considerat membre de la columna vertebral de l’equip i, segon, que el club s’afanyés per tenir les renovacions d’aquells tres futbolistes abans que la de Valdés perquè el contracte del porter finalitzava molt abans.

En fos causa o no, la reacció següent de Valdés va ser anunciar el gener del 2013 que havia comunicat al club que no pensava renovar el contracte que li vencia el 30 de juny de 2014. Un dels arguments que va adduir va ser el fet d’haver-se sentit sempre qüestionat.

No sé si n’hi ha per estar indignat. Ara: sí que el cas em genera incredulitat. Però el que em sembla mentida és que Valdés hagi decidit abandonar el Barça. Vull dir que, en general, no hi ha cap futbolista que se’n vagi del FC Barcelona per cap raó que no es pugui explicar i comprendre. I Valdés no n’ha donat cap de comprensible, ni a la roda de premsa que va fer, ni en la carta pública que ha adreçat als socis i aficionats.

Si tot plegat es quedés en el cas de Valdés i prou, no tindria més importància. El problema és tant el moment en què s’executa, en aquesta setmana tan decisiva per a l’equip, com el fet de ser un cas més de tots els que s’han anat succeint al llarg de la temporada, des de la dimissió del president Sandro Rosell, tan inexplicada i incomprensible com la de Valdés, a la de Gerardo Martino passant per la inconsistència de l’equip i la manca de lideratge de cap estament del club. Perquè la sensació és d’enfonsament irreversible.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s