La Copa Catalunya és més que un club

Els esforços de la Federació Catalana de Futbol (FCF) per consolidar la Copa Catalunya i donar-li un prestigi mínim són encomiables. Malgrat tot, no se’n surt. De manera que el torneig esdevé temporada rere temporada una nosa per als equips que hi participen.

L’edició d’enguany és paradigmàtica: dels quatre equips que han disputat les semifinals d’aquest dimarts, només l’Espanyol ho té tot fet: el FC Barcelona es juga el títol de la Lliga dissabte, el Sabadell apura les opcions d’entrar a les eliminatòries d’ascens a Primera divisió i el Girona malda per escapar-se del descens a la Segon B.

En aquestes circumstàncies, es comprèn que els equips les hagin disputades sense la majoria dels seus futbolistes titulars i amb cap ganes de prendre mal. Com un entrenament d’intensitat moderada, vaja.

Les grades de l’Estadi Municipal de Montilivi mig buides són un argument més a favor del poc interès que mereix la competició entre els aficionats, també.

La final de dimecres que ve no canviarà les condicions perquè havent acabat la Lliga de Primera divisió, es pot dir que comença el Mundial del Brasil.

És veritat que la FCF no ha trobat prou col·laboració de part dels clubs que sempre han avantposat les competicions espanyoles. El cas més extrem va ser el del FC Barcelona fa dos anys quan va prioritzar un amistós al Marroc.

La qüestió és que ni els canvis de format, ni els canvis de data han servit per consolidar la Copa que du el nom del país. I això no ho haurien de permetre ni propiciar la FCF ni cap dels clubs catalans.

No crec que es tracti de repartir culpes. Més aviat penso que s’ha arribat en aquest punt per un cúmul d’errors. En veig tres de molt clars.

El primer, haver-li volgut donar un prestigi que no pot tenir. Que sigui el torneig més important de la FCF no vol dir que ho hagi de ser per als clubs que la disputen, especialment no per al Barça i l’Espanyol. Mentre Catalunya no sigui un país independent -i quan ho sigui ja en parlarem-, la Copa Catalunya sempre anirà molt per darrera de qualsevol altre campionat oficial. A més, el prestigi ni es demana ni s’imposa, simplement s’obté amb el pas de les edicions i és conseqüència de la feina ben feta.

El segon, no haver-li trobat una data fixa. La FCF li hauria de trobat un forat adequat. Podria ser el primer torneig de la temporada, per exemple, just abans de la Supercopa d’Espanya. O bé situar-la durant les festes de Nadal, encara que en aquest cas hi ha l’inconvenient del descans que volen fer els futbolistes i l’amistós de la selecció.

El tercer és, al meu entendre, el fonamental perquè és la causa dels altres dos. La FCF s’ha equivocat en pretendre que la Copa la jugués el Barça amb el seu primer equip pensant-se que aquesta era l’única manera de prestigiar-la i atraure aficionats a les grades. No se n’ha sortit perquè el FC Barcelona mai posarà la Copa Catalunya per davant dels seus interessos.

La Copa Catalunya s’ha de situar per damunt dels clubs. I per això cal que la Federació la programi en una data oportuna que l’acabi caracteritzant i, encabat, que els clubs la disputin amb els futbolistes que puguin o vulguin.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s