Acabat ‘The Giro’, que comenci ‘Il giro’

No sé si la globalització de l’esport era un fenomen ineludible, com una condemna al creixement perpetu, però és el camí que han triat la majoria de disciplines i esdeveniments per a sobreviure, almenys ho ha estat per aquelles que s’han convertit en majoritàries, des del futbol als Jocs Olímpics, passant per la Fórmula 1.

Enlluernats pel seu èxit, esports que fins fa unes dècades havien estat entre els més populars dins del seu radi d’actuació, avui malden per eixamplar el seu abast i ser seguits per aficionats d’arreu del món.

És el cas del ciclisme. D’una banda, el pilot incorpora ciclistes de països on la gent no anava en bicicleta ni de rodetes o en què la bicicleta és un vehicle de transport, però no pas de competició o esbarjo.

D’una altra banda, el calendari de proves porta els equips a competir en països sense tradició ciclista o per als qui el ciclisme era un espectacle televisiu que els europeus s’havien empescat per fer-se passar la son de la migdiada, i sense carreteres aptes per transitar-hi amb bicicletes tan sofisticades i delicades com les que munten els ciclistes professionals.

I, finalment, les grans proves del calendari ja fa anys que miren de créixer i entre les mesures que han adoptat hi ha la de fer les primeres etapes fora del territori que les defineix i justifica. Ho fa el Tour de França i ho fa el Giro d’Itàlia.

Enguany, la ronda italiana ha començat amb tres etapes a Irlanda. La broma no ha estat ben acollida. Les etapes han estat de ris per causa de la pluja, el vent i el fred. Hi ha hagut caigudes i molta precaució per no prendre mal. I encabat hi han hagut d’afegir un trasllat infernal en un dia de descans que no ho haurà estat.

El català Joaquim Purito Rodríguez ho va resumir perfectament des del seu conte de Twitter: “Per què no feu una sortida a Hawaii, les Maldives o la Rivera Maia?”

L’error no és pretendre obrir nous mercats, vol dir captar més i més aficionats, i esdevenir un esport global. Probablement, al ciclisme i a les grans carreres no els queda cap més remei si han d’atraure empreses multinacionals amb capacitat i interès per a sufragar unes despeses creixents.

L’equivocació és no haver entès que avui les distàncies físiques no s’escurcen amb un avió.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s