No van bé (van molt malament)

El FC Barcelona ha perdut 3 a 1 al camp de la Reial Societat. Ara: en la derrota hi ha perdut més dels tres punts que ha deixat de sumar i que l’allunyen del liderat: s’hi ha deixat una gran dosi de la credibilitat que tenia atresorada i molta part de la confiança que s’havia fet en el Tata Martino per dirigir una plantilla de tanta qualitat i amb un futbol tan definit i tan intransferible. Que al tècnic argentí l’hagin expulsat a la mitja part, no deixa de ser una anècdota. Però, hi ha anècdotes que tot un plegat esdevenen categories.

No és la primera vegada que Gerardo Martino ens sorprèn amb una alineació que, vista des de fora i abans de començar, sembla del tot inadequada. També ha estat el cas d’aquest dissabte. Per la transcendència dels tres punts en joc, perquè Anoeta és un camp que als blaugrana els costa, perquè en l’últim enfrontament no se’n van sortir del tot malgrat superar l’eliminatòria o, simplement, perquè la setmana que ve no hi ha cap partit per jugar semblava que el tècnic argentí havia d’enfrontar l’envit amb tot el ferro de què gaudeix. No era un compromís per prendre-se’l a la lleugera.

És clar que qualsevol jugador que és a la plantilla està capacitat per ser titular en qualsevol moment i tot això, però encara que tots els seus futbolistes puguin ser titulars, n’hi ha que són més titulars que altres. Xavi, per exemple. A més, havia estat Martino mateix qui fa uns dies ens havia anunciat que les rotacions, ara que arribava l’hora de la veritat, s’havien acabat. Es veu que no.

Perquè si la raó era tàctica, la tria encara es comprèn menys. I veient com anava el partit, ha resultat astorador que no l’hagi rectificada a la mitja part. Al cap d’una hora, l’entrada de Cesc i Alexis, per muntar una defensa de 3, ha confirmat el desconcert, la pressa i la desesperació i ha propiciat un parell de jugades per accentuar la sensació de ridícul.

El mig del camp de contenció que ha posat Martino, amb Song per Xavi i sense Cesc, amb Busquets d’interior dret, no ha servit ni per contenir la Reial, ni encara menys per generar perill. Perquè durant la primera mitja hora i fins al gol dels donostiarres els blaugrana no han fet ni un xut entre els tres pals. I després del gol, només un (que ha anat dins, això sí). I durant la segona part, un parell de cops de cap a tot estirar. Que Piqué, Busquets i Bartra els hagin amonestat és una altra d’aquelles anècdotes que deia al començar. Tot plegat, una declaració d’intencions ben pobre, inaudita i impròpia per a un equip que se suposava que havia de sortir a recuperar el liderat i que se’n va de Sant Sebastià veient que la Lliga té mala ganya.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, dissabte 22 de febrer de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s