El Barça i l’enemic exterior

El jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz que instrueix el cas Neymar ha imputat al FC Barcelona, com a persona jurídica, un delicte fiscal en el fitxatge del futbolista brasiler, en considerar que va defraudar 9,1 milions d’euros a la Hisenda Pública. Ahir li ho havia demanat el fiscal José Perals. És una acusació greu, que està tenint ressò internacional. Es parla d'”enginyeria financera” i “contractes simulats”.

La reacció oficial del FC Barcelona va ser emetre un comunicat hores després de la petició del fiscal en què afirma que la seva actuació ha estat “plenament conforme a l’ordenament jurídic vigent” i que emprendrà accions “per a l’adequada defensa dels seus drets i interessos”.

Ara: a les xarxes socials les reaccions que hi vaig llegir eren força més contundents. En essència, es venia a dir que quina casualitat que la demanda del fiscal aparegui l’endemà que el Barça obtingués una victòria rotunda a la Lliga de campions.

L’apel·lació a l’enemic exterior l’ha reblada aquest matí Jordi Basté en el seu davantal en què ha lligat l’assetjament al FC Barcelona, dimissió del president Rosell inclosa, amb el fet que el club deixés el Camp Nou al Concert per la Llibertat i a la Via Catalana.

De fet, aquesta teoria ja es va posar en marxa quan el fiscal José Perals va demanar al jutge Ruz que admetés a tràmit la demanda del soci Jordi Cases contra el president Rosell per apropiació indeguda. En la tertúlia dels dilluns a la nit a RAC1, Xavier Bosch va explicar que, segons les informacions de què disposava, tot s’hauria desencadenat amb una trucada del president del Reial Madrid, Florentino Pérez, a l’expresident del govern espanyol, José María Aznar.

Ja he dit d’altres vegades que tendeixo a no creure’m les teories de la conspiració. Que no vol dir que no n’hi hagi, de conspiracions.

Tanmateix, en aquest cas, considero un parell de coses: primera, que al FC Barcelona l’empetiteix i el torna feble i vulnerable recórrer a l’enemic exterior. I, segona, que això d’embolicar-se amb la bandera per defensar-se és una estratègia barroera i condemnada al fracàs.

Des del club i a través de l’ofici de periodista s’hauria de ser capaç d’edificar defenses sòlides, que estiguin fonamentades en arguments i afirmacions demostrables i no pas en teories de la conspiració.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s