Quan amb un 2 a 0 n’hi havia prou i de sobres

Temps enrere, el barcelonisme hauria afrontat el partit d’aquesta nit de tornada de la semifinal de la Copa del Rei contra la Reial Societat amb confiança granítica. El 2 a 0 aconseguit a l’anada, més encara el moment futbolístic del Barça haguessin fet inimaginable una qualsevol opció de remuntada basca.

De fet, el més imaginat hagués estat una nova victòria blaugrana a la qual fins i tot els guipuscoans s’hi resignarien. I, no obstant, la Reial Societat saltarà aquesta nit a la gespa convençuda, des dels seus jugadors als seus aficionats, que la proesa de remuntar un 2 a 0 contra el FC Barcelona és possible.

Deixant de banda les probabilitats que puguin tenir d’aconseguir-ho, trobo que aquest és el canvi més significatiu que s’ha produït d’un temps ençà. Perquè és veritat que les esperances donostiarres tenen un fonament cert que va més enllà de l’obligació que tenen tots els equips d’engrescar-se amb la possibilitat de donar la volta a un 2 a 0 advers i de fer tot el possible per fer-ho creure als seus.

No cal anar molts partits enrere per adonar-se de la vulnerabilitat dels blaugrana. La derrota a casa contra el València a la Lliga fa dues jornades, més que pel resultat per la rapidesa amb què l’equip va abaixar els braços, i les dues victòries poc convincents contra la Reial Societat i el Sevilla, iniciades amb dues errades arbitrals flagrants, han fet que avui el FC Barcelona sigui percebut com un equip que es pot guanyar.

L’entrenador Gerardo Martino demanava a la prèvia regularitat en el joc del seu equip durant els noranta minuts del partit. No es tracta de discutir-li-ho, però a mi em sembla que la irregularitat és més conseqüència que no pas causa del no prou bon joc i que la qüestió que hauria de corregir és el control del partit.

Perquè contra el Sevilla, sobretot, es van tornar a veure els mals que havien afectat l’equip durant les primeres jornades: un anar i venir d’una àrea a l’altre, molt entretingut per a l’espectador i efectiu en el marcador gràcies a l’encert de Víctor Valdés i la contundència de Messi, però estrany a la manera de fer futbol dels blaugrana.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s