Messi torna a liderar

Abans de començar la jornada, el partit contra el Sevilla apareixia com un dels obstacles més durs que li quedaven al Barça a la Lliga. Ho havia reconegut el seu entrenador Gerardo Martino i tot. És clar que també va dir que a aquestes alçades de l’any les rotacions s’havien acabat i ha fet sortir un onze que deixava clar que la semifinal de Copa de dimecres contra la Reial Societat tenia prioritat. I això que després de l’ensopegada de l’Atlètic i la victòria del Reial Madrid, el triomf era vital absolutament per no despenjar-se de la lluita pel títol i recuperar el lideratge.

I, no obstant, l’inici ha estat tan decebedor com ho va ser la darrera hora del partit contra el València de la jornada anterior: més errors i pèrdues de pilota del que és habitual, poca intensitat i un desmenjament inadequat. La diferència respecte del partit contra el València és que quan han empatat gràcies a una rematada de cap d’Alexis, en una jugada en què ell i Piqué eren en clara situació de fora de joc, l’equip s’ha estimulat i ha capgirat el joc i el marcador amb un gol de Messi.

El començament de la segona part no ha estat gaire diferent. Vull dir que el joc ha seguit tan descontrolat com a la primera. És clar que l’aiguat i el vent no ajudaven gens a mantenir l’ordre, malgrat els intents de Xavi i Iniesta per domar el partit. Les sensacions han estat semblants a les de les primeres jornades en què els blaugrana no controlaven els partits però que s’imposaven mercès a la seva contundència a les dues àrees. És el que ha passat en només dos minuts: doble aturada de Valdés i a la jugada següent, gol de Messi.

La victòria deixa tres dades positives de cara al futur. La primera són els tres punts que li permeten tornar al lideratge de la Lliga espanyola i iniciar el que hauria de ser una lluita pel títol frec a frec amb el Reial Madrid. La segona és la recuperació golejadora de Messi; així que ha marcat el primer, ha fet la impressió que aquell gol havia de tenir una importància individual i col·lectiva superior als tres punts que donava. I, finalment, el bon partit d’Iniesta, també. Perquè encara que siguin cares molt vistes, són les de la millor i més reconeixible fesomia del FC Barcelona.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, diumenge 9 de febrer de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s