Barça i Madrid i l’equilibri competitiu

L’Atlètic de Madrid va perdre anit a Almeria (2 a 0) i ara el líder provisional és el Reial Madrid, que va vèncer el Vila-real (4 a 2). Si el FC Barcelona no l’espifia aquesta nit a Sevilla, el més probable és que la Lliga que falta sigui un pols entre els blaugrana i els blancs que es jugaran el títol al Santiago Bernabéu en el duel directe que els queda o per alguna ensopegada inesperada que un dels dos pugui tenir.

És veritat que l’Atlètic de Madrid té el mateixos punts que els merengues i que fins ara ha mostrat ser un equip solvent, capaç de competir contra Barcelona i Madrid. Tanmateix, en una setmana tan sols, s’ha quedat fora de la final de la Copa del Rei amb una derrota estrepitosa al camp del Madrid i a Almeria ha mostrat les febleses li esperàvem trobar unes quantes jornades abans. Ja es veurà. És tan sols un pronòstic i té aquest valor i cap altre.

També aquesta tarda, el FC Barcelona i Reial Madrid de bàsquet disputaran la final de la Copa del Rei. És l’enèsima final entre els dos equips; d’uns anys ençà, si la final no és entre els blaugrana i els blancs és perquè el sorteig els ha enfrontat abans.

Aquests darrers dies s’ha parlat molt de la poca assistència de públic al Camp Nou. Jo mateix hi he dedicat uns quants articles. Entre els factors que s’han enumerat, la manca de competitivitat ha sortit ben poc. Jo l’he esmentat de passada. I, no obstant, estic convençut que n’és la causa fonamental. Perquè és de naturalesa estructural. La climatologia, els horaris que posa la televisió, els preus de les entrades o el joc de l’equip són raons conjunturals que expliquen les caigudes puntuals de l’assistència als estadis. Però la caiguda que està havent-hi temporada rere temporada es deu al trencament de l’equilibri competitiu.

En el cas de les competicions espanyoles és més exagerat, però el mal el pateixen la majoria de campionats domèstics. En els darrers deu anys o onze anys, les cinc lligues principals europees les han dominades no més de tres equips cadascuna i el mateix ha passat amb la Lliga de campions, que si bé no repeteix campió des de fa molts anys, les finals les disputen una desena d’equips i prou.

Els organitzadors dels campionats domèstics n’haurien de ser ben conscients perquè la competició se’ls escapa de les mans. O bé prenen mesures dràstiques per recuperar l’equilibri competitiu, o bé els amos del negoci l’imposaran amb la creació de superlligues europees entre els clubs més rics i més globals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s