Aquest Barça no fa trempar

Portem força dies donant-li voltes a la sínia i no hi ha manera de treure’n l’entrellat de per què ha baixat tant l’assistència al Camp Nou. Ja vaig dir ahir que estic convençut que amb l’arribada del bon temps i dels partits decisius, l’estadi es tornarà a omplir com d’habitud. Ara: hi ha d’altres indicis que permeten pensar que l’entusiasme pel Barça ha baixat: els índexs d’audiència televisiva, per exemple, que malgrat ser bons, no ho són tant com ho acostumaven a ser o, anecdòtic si es vol, l’afluència que observo al local de la penya de Calaf. En general, l’ambient és de poca connexió amb l’equip i el club.

És força habitual trobar en les anàlisis que es fan una apel·lació al passat més recent en el sentit que el problema el tenim quan els culers comparen l’equip d’avui amb el de les temporades en què Josep Guardiola n’era l’entrenador. Referendarien el consell del seu successor Francesc Tito Vilanova que va dir el primer dia que perdria totes les comparacions. A mi em sembla que la cosa no va ben bé per aquí i que els mals que hi ha són de la situació present, tant la futbolística com la institucional. Hi ha uns quants exemples que em semblen simptomàtics.

En primer lloc, Leo Messi. Des de fa força setmanes, el jugador argentí ha deixat de ser notícia per les seves jugades i els seus rècords, allò de què se’ns esgotaven els adjectius d’un partit a l’altre, per ser-ho degut a les lesions, l’enfrontament dialèctic amb un vicepresident, pels comentaris sobre si podria ser traspassat, per la renovació, per si ha de ser el futbolista més ben pagat del món, etcètera.

En segon lloc, hi tenim Neymar. El futbolista brasiler ha estat el fitxatge estrella de l’estiu. Però, a l’igual que Messi, i segons com encara pitjor, no se n’ha parlat tant per les seves actuacions al terreny de joc com pels embolics dels seus contractes, per si ha costat més o ha costat menys, o pels negocis del seu pare. De ser una icona futbolística, s’ha transformat en un afer judicial.

I, en tercer lloc, seguint en l’àmbit futbolístic, hi ha l’entrenador Gerardo Tata Martino. L’argentí no va estar gaire encertat quan va dir que ell no era ni català, ni holandès, certament. Perquè la impressió que fa és la d’estar constantment a la defensiva. El seu posat és correcte, però sembla més un funcionari  que ha vingut a cobrir l’expedient que no pas un entrenador que ha tingut la sort de dirigir el planter que més bon futbol ha fet les darreres temporades, com si ell fos el primer d’entendre que és un entrenador de pas o pensés que l’envit li ve gran. Potser sí que dins del vestidor exerceix de líder, però de cara a l’opinió barcelonista, per més bon jan i persona de fiar que sembli, no genera devoció.

Pel que fa l’àmbit institucional, amb dos exemples n’hi haurà prou. El primer, la reforma del Camp Nou. En qualsevol altre moment, aquest seria un projecte engrescador i, de fet, és així com se’l pren la Junta directiva. I, no obstant, sigui perquè just s’ha presentat quan l’assistència cau a plom, sigui perquè no s’ha explicat bé (Sandro Rosell va dir primer que se n’havia de fer un de nou perquè amb una reforma no en tindrien prou, però després ha resultat que sí, que amb una posada al dia de l’estructura ja passaran), o bé sigui perquè no s’hi veu el benefici social més enllà dels ingressos per patrocini que se’n puguin derivar, la veritat és que sembla un projecte a destemps, innecessari i excessivament car.

I, finalment, el tarannà de la Junta directiva que des del primer dia ha transmès sensacions negatives i conflictives, amb una constant revisió del passat i amb l’adopció de decisions confuses i gasives (grada d’animació, l’entrada dels nens…), culminada amb la dimissió inesperada i incompresa d’un president que no s’ha tret mai de sobre l’ombra dels negocis.

Vull dir que tot el que transmet el FC Barcelona des de fa un temps té molt poc de positiu i d’entusiasme. No hi ha un lideratge ferm, ni futbolístic ni institucional. I així es fa molt difícil que el gruix de l’afició, aquella que no és malalta de la pilota, s’engresqui amb aquest Barça.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s