Barça: desconnexió, desafecció, falta de passió… ?

Les tertúlies i la majoria d’articles que he escoltat i llegit aquest dilluns al matí coincideixen a assenyalar les paraules desconnexió, desafecció i la falta de passió per explicar la derrota de dissabte del FC Barcelona al Camp Nou contra el València CF, per 2 a 3. Fins i tot Alves s’hi va referir, per bé que en un sentit ben diferent, quan va dir que a vegades li fa l’efecte que juguen a camp contrari: no deixa de ser una expressió d’una falta de connexió entre els aficionats del Camp Nou i l’equip.

Hi ha una lectura general, que no només afectaria el FC Barcelona, que apunta als horaris tant estrambòtics i canviants d’una setmana a l’altra, posats no en interès dels socis i abonats sinó pensant en els mercats televisius i globals, als preus de les entrades que no s’han adequat a la realitat econòmica de les famílies, a la multiplicació de partits sense interès per culpa de la pèrdua de competitivitat de la Lliga espanyola i la Copa del Rei, etcètera. Això descriuria un escenari d’esclat de la bombolla futbolística.

Amb aquesta explicació general m’hi sento còmode perquè entenc que les competicions domèstiques van de baixada i que l’única solució positiva per al futbol és insistir en la globalització. Bàsicament, perquè observo que és una deriva coherent amb la història del futbol i irreversible a partir del moment en què s’ha arribat.

Ara: pel que fa el FC Barcelona, tots aquests factors d’àmbit general s’agreugen per raons de tipus particular que fan que no sigui un despropòsit parlar de desconnexió o de desafecció (terme usat per Ernest Folch a El Periódico) entre l’equip i l’afició. Hi ha elements objectius que l’avalen: la davallada constant i progressiva del nombre dels espectadors al Camp Nou que no es pot atribuir únicament als horaris o al temps, n’és la més evident.

Personalment, aquesta pèrdua d’interès fa temps que la vinc observant a la Penya Barcelonista de Calaf en què l’assistència als partits també ha caigut i només repunta en partits molt concrets.

Tanmateix, trobo més simptomàtic, tot i que és més difícil d’objectivar, la pèrdua de passió, per dir-ho amb una de les expressions que he escoltat aquest matí. El que observo és que avui del Barça en parlem i ens hi acostem els de sempre i que qui se n’ha desentès és el gruix d’aficionats ocasionals, de quan el rival és el Reial Madrid o bé hi ha una eliminatòria o una final de què tothom parla. Si això fos així, i ara mateix a mi m’ho sembla pel que observo i crec entendre, la causa d’aquesta pèrdua d’entusiasme seria deguda a que l’equip i el club han deixat d’engrescar-los amb el seu futbol i el seu comportament i presa de posicions públiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s