Neymar i l’enginyeria contractual

Si el flamant president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, i el seu director de l’àrea de futbol, Raül Sanllehí, es pensaven que amb la roda de premsa tan transparent que van fer tot just fa una setmana tancarien el cas Neymar, s’han ben equivocat.

Des de llavors, no hi ha dia que no en sapiguem una de nova: que si N&N podria ser una empresa fantasma, que si la fiscalia de Santos obre diligències per esbrinar si hi ha hagut irregularitats tributàries, que si el Santos diu que no havia autoritzat el jugador a negociar amb cap club, que el pare del jugador treu un document que demostraria que sí que en tenien, de permís des del 2011, que si l’advocat de Jordi Cases té un paper en què la Junta directiva li comunica que li faran un document garantint-li que no emprendran represàlies contra el seu client… un embolic de ca l’ample, vaja.

Vull fer-hi dues consideracions.

La primera, que ja anirem veiem com evolucionen les investigacions i les picabaralles entre els uns i els altres i com acaba tot plegat per bé que fa prou mala cara com per no esperar-ne res de bo.

I la segona que trobo que per fitxar un futbolista no haurien de caldre tantes martingales, per més bo que sigui i per més equips que el festegin.

Per defensar-se, el Barcelona ha parlat de les dificultats en la negociació i de l’habilitat i la sapiència negociadora que va tenir el president Rosell de recórrer “a l’enginyeria contractual”.

Ja m’ho perdonaran, però això de l’enginyeria contractual em penso que és l’equivalent a l’enginyeria comptable, que sempre que s’usa és, o bé per ajornar un problema financer molt gros, o bé per camuflar uns pagaments bruts.

No ho sé, però la sensació que em fa és d’una estructura poc sòlida que comença a desmuntar-se, com un castell de cartes quan li’n cau una de dalt i l’enfonsa tot. Si ho dic és perquè penso en el cas de l’acció de responsabilitat contra l’expresident Joan Laporta i els seus darrers directius, que ara es podria capgirar de tal manera que encara veurem l’actual president sent demandat per ell mateix: seria una situació surrealista, però coherent amb com ha anat tot plegat des de l’any 2003.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s