Pomes i peres, el ‘cas Neymar’ i el ‘cas Di Stéfano’

De la roda de premsa del flamant president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, em vaig quedar amb tot el que es va ponderar l’endemà i que va ser el més important de la seva compareixença, el cost de l’operació Neymar i la seva determinació per esgotar el mandat i arribar amb l’actual Junta directiva fins al 30 de juny de 2016. Tanmateix, també em vaig fixar amb un parell d’afirmacions més, per bé que força banals.

La primera és aquesta asseveració tan recorreguda que ja s’ha convertit en un tòpic de que no es poden sumar peres amb pomes. Tant el president com el director de l’àrea de futbol, Raúl Sanllehí, el van usar per no haver de sumar tots els conceptes que apareixen en la contractació del futbolista brasiler. Jo crec que no tenen raó. Vull dir que i tant! que les peres i les pomes es poden sumar. Jo, quan vaig al súper, em sumen les peres, les pomes, els plàtans i tots els productes que duc al carro de la compra. Altra cosa és que, alhora de pesar-les, ho faci per separat perquè cadascuna de les fruites tingui un preu distint. De manera que una cosa és pesar les peres i les pomes, que s’ha de fer per separat, i una altra haver-les de pagar. I resulta indiscutible que al final del contracte el Barça haurà pagat per poder tenir Neymar 130,2 milions d’euros, com a mínim.

La segona és la comparació entre el ‘cas Neymar’ i el ‘cas Di Stéfano’. La va treure el president Bartomeu, tot apel·lant a la memòria històrica dels directius més veterans i li va anar bé per justificar, abans de fer públics tots els números, que aquella operació s’havia hagut de fer de la manera que s’havia fet per evitar que se l’endugués un altre equip que estava disposat a pagar i fer el que fos per quedar-se amb els drets del futbolista brasiler i que, captenint-se com ho havien fet, encara que no fos del tot pulcre, havien evitat perdre’l com fa anys es va perdre Di Stéfano. Ja m’ho perdonaran, però un cas no té res a veure amb l’altre. A banda de ser un anacronisme insòlit, és una estupidesa formidable. I, si se’m permet l’acudit, l’únic que té en comú és que en els dos casos hi ha un personatge que resol el maldecap amb un “per a vosaltres el pollastre!”

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s