Quan l’equip aguanta la institució

En els darrers deu anys hi ha hagut un munt de crisis institucionals al FC Barcelona, des de les dimissions d’una quinzena de directius a una moció de censura contra el president Joan Laporta que no va triomfar per un grapat de vots fins a la dimissió del president Sandro Rosell aquest dijous, per no posar-nos a comptar el degoteig de conflictes i disputes de més o menys envergadura i durada que s’han succeït durant tot aquest temps. I, no obstant, el FC Barcelona ha viscut la dècada esportiva més triomfant de la seva centenària història. És indiscutible, doncs, que els futbolistes s’han sabut aïllar de l’ambient de crispació i han assolit nivells d’excel·lència. No sabem què hagués passat en cas que l’equip també l’hagués espifiada, però és imaginable perquè en d’altres èpoques ha passat que els futbolistes no han estat capaços d’aguantar la institució i tot plegat ha estat un caos formidable. Penso en l’època del president Joan Gaspart i en algun període de la de Josep Lluís Núñez, per no fer cap a més enrere.

El flamant president Josep Maria Bartomeu està disposat a esgotar els dos anys i mig que li queden de mandat. Hi té tot el dret i és comprensible el seu desig, perquè li deu fer una il·lusió fora mida i perquè s’hi deu veure capacitat. Em penso que no hi ha massa a dir-hi. Ara: Bartomeu també ha de saber i entendre que estar legitimat estatutàriament no és el mateix que estar-ho socialment. Si la legitimació social que es deriva del carisma i els mèrits personals dels dirigents avui dia ja és un plebiscit diari, gairebé, en el seu cas ho és d’una manera més exagerada. Per això les primeres intervencions de Bartomeu seran tan fonamentals a l’hora de fixar-ne la fesomia en l’opinió pública culer i en l’horitzó més immediat hi té el referèndum sobre el futur del Camp Nou com una ocasió idònia per a legitimar la seva presidència. I més decisius encara seran els resultats de l’equip perquè, sigui just o no ho sigui, tenen una influència determinant en l’estat d’ànim dels socis i els aficionats barcelonistes. Guanyar el Màlaga (3 a 0) jugant bé és començar amb el peu dret perquè Bartomeu ha de confiar amb què l’equip l’apuntali, almenys, i li estalviï la convocatòria avançada d’eleccions a finals de temporada.

[Article publicat a Nació Digital.cat, diumenge 26 de gener de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s