Una dimissió que no honora Rosell

Dimitir un càrrec és una decisió personal que s’ha de valorar amb un respecte escrupolós. Tot i que, difícilment, honora qui la pren quan al darrere hi ha acusacions tan greus com les que pesen sobre el president del FC Barcelona, Sandro Rosell, a qui el fiscal de l’Audiència Nacional que tramita la querella del soci Jordi Cases acusa de “apropiació indeguda en la seva modalitat de distracció” i de “simulació de contracte” per un fitxatge que no se sap si va costar 57,1 milions d’euros o 95 milions d’euros.

La dimissió de Rosell no l’honora per la manera com ha afrontat les darreres hores la seva defensa pública de la querella: primer, va demanar al jutge Pablo Ruz que no l’admetés a tràmit i va fer fer al club un comunicat molt contundent contra l’informe del fiscal, després va dir que sí, que l’admetés, i que el cités a declarar i que anés de pressa i, alhora, va demanar la inhibició del jutge i el trasllat del cas als jutjats de Barcelona. Tot plegat és un garbuix incomprensible que fa la impressió que al darrera hi ha desconcert i improvisació.

Tampoc no l’honora perquè durant els tres anys i escaig de mandat hi ha hagut un degoteig de conflictes de tipus personal que no han quedat mai ni tancats, ni explicats de manera convincent, des del cas Ailanto que li va esclatar durant la campanya electoral, els negocis al Brasil i les relacions amb el president de la federació brasilera, Ricardo Teixeira, al portal de venda d’entrades Viagogo per acabar, aquesta mateixa setmana, amb la reforma del Camp Nou i els interessos i les relacions personals amb les empreses que n’han fet els estudis tècnics.

I degoteig de conflictes institucionals des del primer dia: des de l’enfrontament amb Johan Cruyff a l’acció de responsabilitat contra el president Joan Laporta i els seus últims directius, passant per la grada d’animació i els Boixos Nois, l’eliminació de la tradicional pràctica de deixar entrar els nens acompanyats d’un soci amb entrada o abonament, les clàusules del contracte amb Qatar, els adéus de Josep Guardiola, Éric Abidal, Pete Mickeal, etc.

“No us fallaré, no us fallaré”, va dir Rosell en el moment de prendre possessió del càrrec. Doncs, l’ha ben espifiat perquè els dos grans objectius amb què va arribar a la presidència, aconseguir la unitat del barcelonisme i governar amb transparència, la que no havia tingut l’anterior directiva segons ell, no els ha assolit ni de bon tros. De fet, ha acabat plegant per la falta de transparència amb què ha explicat el fitxatge del brasiler Neymar. La mateixa manca de transparència amb què ha explicat les raons de la seva dimissió.

Plega Rosell i arriba Bartomeu. El vicepresident primer, Josep Maria Bartomeu, a qui li toca substituir al president en cas de dimissió del president, segons els Estatuts del club, agafa la presidència amb la intenció d’esgotar el mandat que acaba el juny de 2016. Veurem, perquè el següent pas que viurem serà, amb tota probabilitat, l’ampliació de la querella a Bartomeu i Faus, com a mínim.

[Article publicat a Nació Digital.cat, dijous 23 de gener de 2014]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s