Més de 100 punts?

L’entrenador del FC Barcelona va dir a la roda de premsa prèvia al partit d’aquest diumenge contra el Llevant que per guanyar la Lliga espanyola aquesta temporada potser hauran de superar els 100 punts que van sumar l’exercici passat. Com que a la primera volta n’han assolit just la meitat, després de concedir únicament dos empats i una derrota, vol dir que a la segona encara ho hauran de fer millor. I d’entrada no l’han encetada gens bé, amb un primer empat (1 a 1) del tot inesperat i que qüestiona aquesta capacitat de superar-se que reclamava Martino.

No es pot pas dir que l’empat sigui injust. Els blaugrana han creat més i millors ocasions que els valencians, però no han estat tan superiors i abassegadors com se suposa que han de ser; en tot cas, molt lluny del 7 a 0 de la primera jornada. De fet, una manera de resumir el que ha passat és observar que els del “Tata” no han tingut la sort de què es van beneficiar en el primer tram de la primera volta i que van permetre ignorar les deficiències en el joc col·lectiu que s’han manifestat contra el Llevant.

Ara: més enllà de les possibilitats de superar els registres i establir un rècord inimaginable encara no fa deu d’anys, assumir com a probable i necessari sumar més de 100 punts per guanyar el títol de la Lliga espanyola, en un campionat que en disputa 114 com a màxim, parla tant de la qualitat i l’excel·lència dels blaugrana com del baix nivell de competitivitat dels campionats espanyols. Que en acabar la primera volta hi hagi tres equips en disposició de superar-los és insòlit i definitori del mal que tenen les competicions espanyoles.

Aquesta setmana n’hem tingut una bona prova amb els partits de tornada dels vuitens de final de la Copa del Rei, especialment amb la que han disputat el FC Barcelona i el Getafe, que ja havia quedat enllestida amb el 4 a 0 de l’anada. La disputada entre el Reial Madrid i l’Osasuna no ha estat gaire diferent. L’interès ha estat nul. I com que no és un cas únic ni excepcional, al contrari, com més anem pitjor, no s’acaba de comprendre que no s’hi posi remei.

Un dels símptomes d’aquesta pèrdua de competitivitat i, en conseqüència, de l’interès dels aficionats és que els temes d’informació i debat futbolístic reproduïts als mitjans de comunicació i les xarxes socials cada vegada tenen menys a veure amb la pilota i més en tot el que l’envolta i el negoci que l’alimenta i el mou. Potser és aquesta la raó que fa que no es posi remei en mals tan lletjos i evidents.

[Article publicat a Nació Digital.cat, diumenge 19 de gener de 2014]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s