Maria Closa i els seus lectors

Ahir al vespre em vaig trobar amb el club de lectura de Martorell a la Biblioteca Francesc Pujols per parlar de la novel·la Maria Closa. Des que m’ho van proposar cap al mes de novembre, si no ho recordo malament, l’havia esperat amb frisança. Totes les presentacions que he fet de la novel·la des que va sortir publicada a finals de novembre de 2012, fa una mica més d’un any, doncs, han estat molt agradables, però no es pot comparar amb cap de les converses que he tingut des de llavors amb les persones que l’han llegida i que me n’han volgut fer comentaris i expressar les impressions que n’han tret i els sentiments que els han somogut. També les crítiques, és clar. De tot se n’aprèn i tot és benvingut. Per això, parlar-ne amb una dotzena de lectors, que durant el darrer mes l’han llegida pensant que me’n parlarien, ha estat una experiència que valoro altament i de què n’estic molt agraït.

La primera qüestió que es va plantejar va ser sobre l’existència o no del personatge de la Maria Closa o bé de si està inspirat amb alguna persona que vaig conèixer i que havia viscut a la Guàrdia Pilosa i que hagués patit una experiència semblant. Aquesta pregunta que m’han fet tot sovint els lectors de la novel·la té el valor de donar versemblança al personatge, que entenc que és la qualitat primera que ha de tenir qualsevol obra de ficció. Per tant, és una pregunta que em satisfà enormement. Una agent literària em va aconsellar de no contestar mai aquesta pregunta i de deixar que sigui cada lector qui se la respongui. Fins ahir, ho havia complert fil per randa. Ahir, però, em va semblar que havia de confessar la veritat i vaig contestar la pregunta.

A partir d’aquí, la conversa va entrar per la situació que es planteja a la novel·la i el context històric en què es desenvolupa i es van exposar casos semblants que o bé coneixien, o bé havien patit directament, la figura de l’hereu i el factor conflictiu de les herències familiars i la discriminació de les dones, i d’aquí al caràcter dels personatges i de la protagonista. Els va sorprendre que els expliqués que una lectora em va dir un dia que el personatge que més l’havia colpit era el pare de la Maria en el sentit que, sent clarament el culpable de la història, alhora és un personatge que també pateix i que ningú comprèn per què pren aquella decisió tan horrorosa i que condemna la família sencera.

Una altra qüestió que va sortir va ser el de l’estil de la novel·la i el llenguatge de la Maria. Sobre l’estil, el punt de discussió va ser la repetició constant. Hi havia a qui se li havia fet un punt pesat i hi havia qui ho trobava un encert i la virtut de la novel·la. Vaig explicar que era conscient del risc que corria, però que era un recurs volgut i que havia trobat que convertir la primera frase de la novel·la (“Em van prendre el fill i jo em vaig voler morir”) en una mena lletania que es repetiria durant tota l’obra subratllaria el dolor i l’obsessió de la Maria.

Parlar del dolor pel que li havia fet el pare i la mare i les monges ens va portar a discutir sobre el ressentiment i el perdó. En Jacint va dir que creia que la Maria patia la síndrome d’Estocolm, una conclusió que encara ningú m’havia expressat. No era el que jo pretenia, però em va semblar bé perquè les novel·les són dels seus lectors que hi troben aspectes intransferibles. En tot cas, em va servir per explicar un tret de l’estructura de la novel·la que no he explicat mai i que encara ningú no ha posat en relleu. Les tres parts responen a l’evolució del sentiment de la Maria, de l’odi al perdó i, finalment, a la serenor, en un trànsit paral·lel al clàssic infern, purgatori i paradís. Perquè crec que ningú pot viure amb ressentiment. O que viure ressentit no és viure.

I, finalment, em van preguntar sobre l’obra futura. Els ho vaig explicar. Però això, com la qüestió de l’existència de la Maria Closa, queda entre els membres del club de lectura de Martorell i jo.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s