Això d’en Rosell, el fiscal, el jutge i l’etcètera

Deunidó la cua del fitxatge de Neymar.

Dimecres, El Confidencial digital va publicar que el jutge de l’Audiència nacional, Pablo Ruz, i el seu equip havien estudiat la documentació presentada pel FC Barcelona referent al fitxatge de Neymar i que no hi havien detectat cap de les irregularitats denunciades pel soci Jordi Cases i que, en conseqüència, decidiria arxivar el cas. El Confidencial digital citava “fonts jurídiques”.

Jordi Cases és membre del Grup d’Opinió Barça que mesos enrere va iniciar els tràmits per presentar una moció de censura contra el president Sandro Rosell i, en veure que no aconseguiria aplegar les firmes requerides, la va avortar. En la querella criminal presentada a l’Audiència el 18 de desembre, Cases sosté que hi pot haver hagut una distracció de 40 milions d’euros en el fitxatge de Neymar, que n’hauria costat 74 i no pas 57 com havia dit el FC Barcelona.

La informació de dimecres va motivar tot un seguit d’articles d’opinió, editorials i comentaris que, dit a l’engròs, aplaudien la decisió en plena cara de Jordi Cases.

No ho sé, però potser aquella informació va motivar que divendres la fiscalia emetés un informe en què demana al jutge Ruz que obri una investigació contra el president Rosell per presumptes irregularitats financeres perquè els contractes podrien estar “simulats o alterats”.

És clar, l’informe de la fiscalia ha capgirat la situació i els qui dijous estaven callats, des d’ahir que piulen i els xerraires de dimecres i dijous o bé callen, o bé es defensen com gats panxa enlaire.

Lògicament, el FC Barcelona també hi ha dit la seva. Ha emès un comunicat defensant-se de les afirmacions del fiscal i mostrant-se indignat. Ha fet ben fet.

Les xarxes socials s’han convertit en un festival digne de seguir. Hi ha qui en to de broma diu que una cosa és que l’expresident Josep Lluís Núñez assisteixi a tots els actes que organitza el club i una altra que li facin redactar els comunicats (Santi Giménez) i hi ha qui pregunta si el fiscal és del Reial Madrid (Quim Molins).

A mi, tot plegat, em suggereix un parell d’observacions. Primera, que és ben veritat que en els moments de màxima tensió i radicalitat, es veu qui és qui i qui defensa què i tot això. I, segona, que el periodisme esportiu fa temps que s’ha convertit en una professió que es fa des de les trinxeres, amb la sang bullint i amb esperit de revenja més que no pas d’informar i explicar, amb notables i benvingudes excepcions, evidentment.

El fitxatge de Neymar és un cas complex. Es va veure des del primer dia, quan el club no va acabar d’explicar bé els números i quan es va saber que s’havien pagat 40 milions d’euros al pare del jugador, més de dues vegades el que s’havia pagat al Santos. Ja en vaig parlar a Neymar: efectes col·laterals. El tema ha arribat a l’Audiència nacional i veurem com es resol. De moment, la denúncia no ha estat admesa a tràmit encara. Per tant, qualsevol opinió ha de ser per força precipitada i interessada.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s