I Rajoy parlà de fer el ridícul

El sentit del ridícul és personal i intransferible. Per exemple, sabem que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, troba que el president del govern, Artur Mas, fa el ridícul en enviar cartes i memoràndums als presidents europeus i les cancelleries de 45 països de tot el món i, en canvi, que ell no el va fer ni quan sent ministre va parlar d’uns “filets de plastilina” en referència a l’abocament de petroli del Prestige, ni quan sent president ha estat objecte d’un reportatge televisiu d’abast internacional sobre la seva nul·la competència per parlar en anglès amb els seus homòlegs. I és que deu ser més fàcil veure les bufonades dels altres que no pas les pròpies. Ja dic que el sentit del ridícul és personal i intransferible.

Ara: si a mi em demanés l’opinió, li diria que no trobo gens ridícul ni irrisori el que ha fet el president Mas de donar a conèixer el procés adreçant-se directament i per escrit als presidents i ministres d’afers estrangers dels països més influents i amb els qui el país hi té més relació i que farà bé de, si pot, explicar-los-ho en entrevistes personals, sobretot ell que pot fer-ho en anglès. Al contrari, trobo intel·ligent i encertat buscar suports a l’estranger i internacionalitzar el procés de transició nacional atès que Rajoy ha tancat totes les vies d’entesa i que ha dit que farà tot el que estigui al seu abast per evitar que es faci el referèndum sobre la independència de Catalunya, proposat pel 9 de novembre amb l’acord de 4 grups parlamentaris i amb el suport de més del 80 per cent dels catalans. Des de quan fer cas de la voluntat dels governats és fer el ridícul? Una altra cosa és si se’n sortirà o no, però em penso que l’èxit o el fracàs de la iniciativa no té gaire res a veure amb el ridícul.

Ara: si hem de guiar-nos pel que va sortint des de fa setmanes a la premsa estrangera, em penso que si l’objectiu del govern era internacionalitzar el conflicte amb l’Estat espanyol, en el sentit que la comunitat internacional sabés exactament què demanen els catalans i quina és la posició del govern espanyol, se n’està sortint prou bé, més enllà de les respostes que hi pugui haver i que, com la del president de la Comissió europea, José Manuel Durão Barroso, són de manual diplomàtic i a hores d’ara són ben poc significatives. Molt més estimables són d’altres com la del membre del Consell d’estat francès, Yves Gounin, que en un article publicat a la revista Politique étragère posa en dubte que Catalunya pugui ser expulsada de la Unió Europea de manera automàtica perquè, com passaria si fos el cas d’Escòcia i Flandes, seríem davant d’una “ampliació interna” i que la negociació d’independència i la readmissió a la UE s’haurien de  fer en paral·lel. Això del ridícul és personal i intransferible i no em sembla que la voluntat dels pobles sigui cosa de per riure.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s