Tot polititzat

El centenari del concert de Sant Esteve de l’Orfeó Català es va convertir en un clam per la independència de Catalunya. Quan el cor va interpretar El Cant de la Senyera, l’escenari i la platea es van omplir d’estelades. Encara que la premsa espanyola se n’hagi lamentat, no és cap fet estrany. Ja va passar l’any passat i l’any que ve tornarà a succeir si el procés segueix avançant amb les empentes i els rodolons amb què ho ha fet fins ara.

És veritat que en un país normal l’actuació d’una qualsevol coral no hauria d’esdevenir un acte de reivindicació patriòtica, però la situació nacional de Catalunya no és la d’un país normal. Tampoc és gaire homologable que al Camp Nou, des de fa molts mesos, els aficionats culers cridin Independència als minuts 17:14 de cada part. Tanmateix, passa gairebé cada partit amb una constància i una puntualitat memorables.

El Palau de la Música i l’Orfeó Català i el Camp Nou i el FC Barcelona són santuaris i símbols del catalanisme. Per tant, és comprensible que en el moment d’efervescència actual esdevinguin plataformes i altaveus de les reivindicacions independentistes.

Ara: el que estem vivint avui és una politització tota i absoluta perquè això que ha passat en el concert de Sant Esteve succeeix cada dos per tres. Jo recordo l’any passat que els Pastorets de Calaf i el concert de Sant Jordi van tenir el seu moment reivindicatiu. A Moià, també han introduït entre els dimonis dels Pastorets l’Aznar (Satasnar) i el Wert (Llucivert). La llista d’exemples no es pot fer. En tenim a diari i arreu.

Tot i que ho comprenc perfectament i que entenc que ha de ser així, perquè el catalanisme no en pot deixar passar ni una si vol mobilitzar-se al màxim i sortir-ne ben parat, també veig que hi ha el risc de caure en l’excés i, fins i tot, en l’absurd. Un exemple: els amics dels Pastorets de Calaf em van demanar d’ajudar-los i els vaig posar en contacte amb Vicenç Villatoro, escriptor i personalitat de la cultura catalana, perquè li fessin una entrevista per al programa de mà de la representació. Jo em pensava que li preguntarien sobre els Pastorets, bàsicament, per la seva experiència amb l’obra, la importància que té en el teatre i la literatura catalanes, com hi ha influït i qüestions semblants. I, no obstant, em va sobtar que aquestes preguntes, que hi eren, eren més aviat escasses i que el gruix de l’entrevista s’adrecés cap al procés que viu el país. No sé si els assistents a les representacions dels Pastorets de Calaf esperen trobar en el programa de mà a Vicenç Villatoro parlant-los del procés d’independència.

Encara que ho pugui semblar, no és cap crítica ni als qui l’han feta, ni a la direcció dels Pastorets de Calaf que fan una feina admirable. Només ho agafo com a exemple per constatar que s’han deixat dur pel vent polititzador que aireja el país sencer. Una altra raó per desitjar que el procés avanci tan de pressa com es pugui per convertir-nos en un país normal, en què les corals ofereixin concerts sense estelades als escenaris i les platees, en què els camps de futbol es cridin els gols, s’aplaudeixi o es xiuli en funció del joc i en què els Pastorets vencin dimonis que es diguin  Satanàs i Llucifer i l’infern siguin les Calderes d’en Pere Botero i no pas les de la FAES.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s