Conspiració a l’Oh happy day

No sé què deu haver passat a les sobretaules de Nadal i Sant Esteve, però a casa, a banda de parlar del referèndum sobre la independència, també ens va vagar de valorar el resultat del concurs de corals Oh happy day, dels dissabtes al vespre a TV3. Trobo positiu que la nostra hagi demostrat que es poden fer programes sobre fets culturals d’audiència notable.

No és que l’hagi seguit especialment, més aviat el mirava de reüll mentre els de casa el seguien, els dos petits amb un interès i un entusiasme inusitats i radicals. Pel que he anat sabent, no ha estat un fet excepcional perquè es veu que el programa ha enganxat la quitxalla d’una forma inesperada.

La polèmica que més em va sorprendre va ser la que es va originar per un article de Joan Barril a El Periódico en què va dir que a Catalunya no es canta. No sé quins barems s’han de complir per dir si en un país hi ha tradició coral i de cantar, però a mi, que el cant coral mai m’ha apassionat, no se m’hagués ocorregut  fer una afirmació semblant o negar que el fet coral no estigui arrelat a Catalunya. Durant molts anys, vaig ser soci i membre actiu, com a jugador i entusiasta divers del tennis taula a la SCR El Ciervo de Sabadell, la C del qual significa coral i data dels Cors de Clavé. En aquells temps, ja no n’hi havia de coral, però es va crear un grup d’havaneres i de cants n’hi va seguir havent. I sempre m’he topat amb algun familiar, amic, veí o alumne que cantava en alguna coral. La impressió que en tenia va quedar a bastament comprovada amb el gavadal de dades que va rebre com a resposta en Barril. Tant se val.

Deia que aquestes festes hem parlat a casa del desenllaç de l’Oh happy day. El que més em va fascinar va ser la vehemència amb què s’ha discutit el resultat i la convicció de les afirmacions. En resum, he conclòs que el jurat tenia com a candidats a la victòria final els Ol’green, en primer lloc, i els Messengers, en segon lloc, i que van eliminar les Geriona perquè aquest era el grup favorit del públic i com que la final a tres es dilucidava per votació popular i no pas pel criteri del jurat, com durant tot el concurs, i haguessin guanyat sí o sí, per això van eliminar-les a les semifinals i van fer passar a la final els Deudeveu.

Tendeixo a no creure’m les teories de les conspiració, que no vol dir que no n’hi hagi pertot, només que jo no me les crec d’entrada i que només dono per veritables els fets que estan comprovats.

Ara: d’aquella afirmació, expressada d’una manera tan rotunda i tan segura, amb un convenciment granític, em vaig quedar amb la idea que si al final van guanyar els Deudeveu no va ser tant per una qüestió de qualitat coral, que tots eren prou bons i tots s’ho mereixien, sinó per aixafar la guitarra al jurat a qui des del primer dia se’ls havia vist el llautó. Perquè, fos o no fos veritat que els Ol’green que no havien estat mai nominats a deixar el programa i que havien arribat a la final com a favorits oficials, haurà resultat que també en un concurs de tan poca transcendència social i tan innocu, la voluntat popular s’ha acabat imposant per damunt de la del poder establert, en aquest cas, en forma de jurat setciències.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s