Nota de diari: la Missa del gall

 “No se sabe cómo, ni cuándo ni por qué sutiles mecanismos

los antiguos valores dan paso a los nuevos. Pero es un hecho.”

(Richard Ford, Acción de Gracias)

Enguany, a Sant Martí Sesgueioles no han fet la Missa del gall. I a Calaf eren quatre gats i el mossèn, veient tants pocs feligresos, els va proposar de l’any que ve fer-la més d’hora. Em penso que el problema és un altre.

En contrast, força poblacions han revifat la missa de la Nit de Nadal amb la recuperació del Cant de la Sibil·la, que només s’havia mantingut a la Seu de Palma i a la majoria de les esglésies dels pobles mallorquins i a l’Alguer. Aquest drama litúrgic en cant gregorià de gran difusió durant l’Edat Mitjana va rebre un bon impuls l’any 2010 quan la UNESCO el va declarar Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Al Principat, l’havien recuperat la Seu d’Urgell i Barcelona, a la Catedral i a les esglésies de Santa Maria del Mar i de la Bonanova, on l’interpreta Maria del Mar Bonet, i aquest any s’hi ha afegit la catedral de Tarragona.

No crec pas que aquesta revifada tingui res a veure ni amb la fe, ni amb la profecia sobre la fi del món que canta, sinó amb l’interès per assistir a una expressió artística pròpia del folklore religiós del país.

Certament, els valors canvien, a vegades d’una manera més previsible que d’altres. La davallada de la Missa del gall es veia a venir de fa anys. Només cal veure què succeeix els diumenges i altres festes de guardar i quina n’és la mitjana d’edat. Molt més difícil d’augurar era la recuperació del Cant de la Sibil·la. Encara que la declaració de la UNESCO hi hagi contribuït, no crec pas que hagi actuat com el mecanisme subtil que diu Richard Ford.

De fet, els individus canviem determinats valors amb el pas del temps. Aquestes festes de Nadal, allargades fins a Reis, tenen un significat ben diferent en funció dels anys que cadascú acumula. Les famílies que tenim la sort d’ajuntar a taula fins a tres generacions almenys ho hem viscut aquests dies. El sentit religiós s’ha ben perdut encara que ens entossudim a fer el pessebre, ni que sigui plantant un naixement al damunt de la llar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s