Paisatge de recuperació econòmica amb pobra

Feia fred a l’andana i també tenia ganes de seguir llegint El Día de Acción de Gracias, de Richard Ford, ara que havia arribat i que en Frank Bascompte es disposava a rebre els membres de la seva família. El tren encara trigaria deu minuts ben bons a sortir, si és que complia l’horari previst, fet inusual en aquesta línia, però el maquinista havia obert la porta i hi vaig entrar i vaig anar a seure al primer seient de l’esquerra del tercer vagó. No sé si té alguna explicació, però sempre m’ha agradat seure en el sentit contrari de la marxa del tren.

Vaig treure el llibre i em vaig posar a llegir. En Frank Bascompte just s’havia despertat i escoltava el fill xerrar amb el veí japonès. Me’n van distreure dos nois que van entrar fent barrila. Em van veure i se’n van anar a seure a l’altre punta del vagó. Em va semblar que en duien alguna de cap, però no en vaig fer cas.

Vaig mirar per la finestra i la vaig veure venir. Arrossegava un carretó d’anar a comprar. La seva presència em va sobtar perquè en els pobles petits no és habitual, resulta molt rar veure-hi pobres demanant caritat o tot just passar-hi carregant la seva misèria. Són figures de ciutat. Potser perquè a pagès tothom coneix tothom i tothom hi té un familiar o un amic a qui acudir i a qui aixoplugar.

També em va sobtar que fos una dona i que, a més, fos força jove. Trobo que tenim una imatge de la pobresa ben estereotipada: el pobre és un home vell. Anava molt abrigada, però no feia sensació de passar fred. Vestia uns pantalons de pana marrons, un jersei gris de llana, que li arribava fins a mitja cuixa, i a sobre una jaqueta de pell girada per sota dels genolls, duia un buf al coll de color negre i una gorra de llana també negra. Duia uns guants de llana grisa i sense dits. Tota la roba es veia vella i gastada i li anava baldera. Tenia els cabells llargs, que duia sense recollir, d’un color un punt indefinit, com de blat ajagut. Caminava a poc a poc i, tot i la seva lentitud, transmetia agilitat. Precisament, va ser aquesta manera de moure’s, gens pesada, la que em va fer pensar en veure-la venir que es tractava d’una dona força jove encara. Quan la vaig tenir a prop li vaig posar uns quaranta anys.

Va asseure’s al banc que hi ha al costat de l’estació. Va quedar situada just davant meu, donant-me l’esquena. Es va posar a remenar l’interior del carretó d’anar a comprar i en va treure La Vanguardia del dia abans. Vaig saber-ho per la portada. Em va meravellar el seu gest de voler-se mantenir lligada a una realitat que l’estava rebutjant. Quines ganes es poden tenir de saber què hi passa al món de què t’expulsen? Es va posar a llegir el diari.

Vaig recordar que aquell dia hi sortia un informe segons el qual el pessimisme sobre la situació econòmica havia caigut de dotze punts en els darrers dos mesos. El titular m’havia cridat l’atenció i havia anat a la informació i m’havia adonat que, de fet, l’índex havia passat del 94 per cent al 81,2 per cent, és a dir, que el pessimisme encara guanya per una majoria tan abassegadora que, si pogués, serviria per canviar quantes constitucions calgués. Vaig recordar aquell titular i la impressió que m’havia causat i vaig mirar aquella dona que aviat se’l trobaria i vaig sentir una esgarrifança. “Ara que ve Nadal i matarem el gall, que una notícia optimista ens impulsi a triar-ne el més gran, que un dia és un dia i l’economia necessita de l’optimisme per girar rodona.”

Quan el tren va arrencar, la dona encara no hi havia arribat. M’hauria agradat veure quin gest hi feia, si la llegia amb la mateixa atenció que mostrava i també ella s’omplia d’optimisme, o bé llançava el diari amb ràbia, o just girava el full, simplement i indiferent. També m’hauria agradat posar-m’hi a parlar i preguntar-li què en pensava. L’ofici. Tanmateix, el tren es va posar en marxa i jo vaig pensar que la pobresa també som tu i jo.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s