Parèntesi amb futbol

Només fa una setmana del darrer article, però amb tantes coses com han succeït en aquests vuit dies, sembla que con si n’haguessin passat qui sap quants més. El Manchester City de rival a la Lliga de Campions, l’expedient de la Comissió Europea per presumptes beneficis fiscals irregulars, la desbarrada de Leo Messi contra el vicepresident econòmic, Javier Faus, els tres dies de vacances de més per a Neymar com a “premi” per haver vist la cinquena groga, les denúncies de Valdés d’una campanya organitzada contra el FC Barcelona… si ho haguéssim de comentar tot, ens faltaria espai i no en sortiríem. I encara bo que els del Tata han salvat la papereta amb una remuntada espectacular i amb Pedro de protagonista en els darrers deu minuts de la primera part.

Els blaugrana han començat de manera decebedora, amb errades individuals i col·lectives de tota mena, inusuals i estranyes, que han causat que als 14 minuts els madrilenys guanyessin per 2 a 0. Tot i la patacada i el joc tan dolent, el partit no ha semblat sentenciat; primer, perquè faltava prou temps i es podia confiar en la revifada blaugrana i, segon, perquè la imatge del Getafe no era pas la d’un equip sòlid, al contrari, no semblava res de l’altre món i la seva defensa donava símptomes de ser vulnerable, el que semblava mentida és que anés guanyant i que ho fes amb tanta facilitat. L’estadística no sé pas què deia, però la sensació era que si n’entrava un, en podrien caure tres: i tres n’ha fet Pedro en menys de deu minuts, del minut 34 al 43.

La segona part ha estat completament diferent. El joc dels blaugrana no ha canviat com de la nit al dia. El que ha passat és que, amb el marcador a favor i l’ensurt esvanit, ha millorat el control del joc i que els jugadors del Getafe han perdut l’oremus en veure que se’ls escapava sí i sí un partit que al minut 14 guanyaven per 2 a 0 i no se n’han sabut avenir. Cesc n’ha fet dos més, i els madrilenys s’han dedicat a respondre amb puntades de peu.

El Barça ja ha guanyat la Lliga? El Coliseum Alfonso Pérez sempre ha estat un camp estrany en què els blaugrana hi han obtingut victòries decisives i hi han patit derrotes estrepitoses i que ofereix una dada insòlita: les temporades en què el Barça hi ha guanyat, s’ha endut la Lliga, mentre que els anys que hi ha perdut, l’ha guanyada el Reial Madrid. Com un termòmetre infal·lible (o un pop mèdium). Com que sóc més aviat descregut, em penso que aquesta victòria haurà servit, en l’àmbit futbolístic, per mantenir el liderat i jugant sense Messi i Neymar i, en l’institucional, per tancar un parèntesi que, en cas de derrota, hagués quedat obert, i ben obert!, durant totes les vacances de Nadal i més enllà i tot.

[Aquest article va sortir publicar a Nació Digital.cat, el diumenge 22 de desembre de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s