Traspassar Messi per pagar el nou Camp Nou

Aquesta setmana m’he quedat amb les afirmacions de dos mestres de l’ofici. Lluís Foix deia en un article a La Vanguardia que el periodisme ha d’explicar les coses que han passat i deixar-se de predir el futur. Tot i que hi estic bàsicament d’acord, penso que l’afirmació és matisable. Els gèneres periodístics són diversos. L’anàlisi i l’opinió, a més d’abundar en els fets i esbrinar el per què passen les coses que són notícia, també ens ha d’alertar de què pot acabar succeint.

I Joaquim Maria Puyal va dir en el lliurament del premi Manuel Vázquez Montalbán a Sergi Pàmies que, si bé els dirigents haurien d’acceptar les crítiques sense veure-hi al darrera cap intenció fosca, els periodistes han d’exercir la crítica amb responsabilitat. També hi estic d’acord.

No obstant, en totes aquestes afirmacions hi trobo a faltar una referència a l’honestedat, potser perquè la donem per suposada, i que jo crec que és la clau de volta de l’ofici. Tots ens podem equivocar a l’hora de donar una notícia, emetre una opinió o bé analitzar uns fets perquè no n’acabem de conèixer tots els detalls; en cadascun dels articles ens juguem la credibilitat que el lector ens atorgarà o ens traurà. Però, l’honestedat no pot faltar mai. Vull dir fer veure que un fet no ha succeït perquè va en contra del que pensem o ens interessa o rebatre’l amb un altre que hi té ben poc o res a veure o, simplement, negar-lo. Aquesta pràctica, encara que s’exerceixi des dels mitjans de comunicació, no té res a veure amb el periodisme.

Traspassar Messi per pagar el nou Camp Nou és un títol provocador que no respon, ara mateix, a la realitat dels fets, almenys dels que jo conec. No obstant, hi ha uns episodis que s’estan succeint des de fa mesos que bé podem analitzar i sobre els quals podem opinar en exercici de l’ofici de periodista.

A les relacions entre el FC Barcelona i el futbolista argentí Leo Messi hi he dedicat un article al Nació Digital (L’hora de vendre Messi?) i dues entrades en aquest bloc (Neymar: efectes col·laterals i Problemes amb Messi?), de manera que no m’estendré més en els arguments que hi dono i que em fan veure que, intencionadament o no, s’està creant un clima propici per a què un traspàs de Messi, que just fa mig any era impensable, ara se’n parli d’una manera que el fa plausible. Potser tot va començar amb aquella enquesta a què es va referir el president Sandro Rosell en què un 2 per cent dels socis estaven contra el jugador argentí.

Però, sí que vull afegir-hi una dada que ha passat desapercebuda completament de la picabaralla entre el vicepresident econòmic, Javier Faus, i Leo Messi i que no em sembla menyspreable.

El gros de l’entrevista que l’ha motivada era la remodelació o construcció d’un nou Camp Nou. Malgrat que s’hagi parlat de fer una consulta entre els socis, sabem que la directiva és partidària de construir un camp nou. El president Rosell ho ha dit aquesta setmana mateix. I sabem que, pel cap baix, costarà uns 600 milions d’euros. Tot i que Jordi Basté hi va insistir amb diverses preguntes, Faus no va acabar d’aclarir com pensaven finançar l’obra, que si fos nova del tot podria pujar fins als 1.200 milions d’euros. Va assegurar que els socis no haurien de fer cap derrama i que l’obra es pagaria amb els recursos que el FC Barcelona és capaç de generar. Tanmateix, per més bé que ho facin, no sembla que el FC Barcelona, amb uns ingressos anuals de 500 milions d’euros, puguin fer uns beneficis tan extraordinaris com farien falta per escometre la construcció d’un estadi nou.

És en aquest context en què un traspàs de Messi, que previsiblement marcaria un nou rècord, agafa sentit. Al capdavall, a la història del club ja hi ha el precedent de Luís Suárez venut a l’Inter per pagar el Camp Nou, precisament.

De fet, des de fa temps que circulen informacions segons les quals els Messi creuen que el club està preparant el traspàs del jugador i ja n’haurien parlat amb un altre club. Al marge de les tres ofertes que aquest estiu es va dir que havien rebut.

Em sembla que, perquè una notícia d’aquest calibre es produeixi, han de passar dues coses almenys: la primera és que les relacions entre la directiva i el jugador es deteriorin prou i, especialment, que sigui el jugador qui desbarri més, amb declaracions i actuacions despectives que el facin aparèixer davant de l’afició com una persona desconeguda i un cas perdut per al barcelonisme. I la segona, que l’equip no deixi de guanyar i Neymar agafi el liderat que fins ara ha exercit Messi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s