Hi faltaven els bisbes!

Desconec si hi ha un estudi que avaluï la qualitat democràtica dels països, com els que els ordenen en rànquings sobre l’educació o el grau de corrupció i en què Espanya no en surt gens ben parada. Hi ha alguns estudis i informes fets: tinc notícia d’un Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (IDEA) i la Unió Europea va presentar el setembre d’aquest any una anàlisi sobre la qualitat democràtica fet per l’institut britànic Demos. També hi ha l’índex de democràcia que estableix des del 2006 The Economist, en què es classifica els països en quatre grups: democràcia plena, democràcia defectuosa, països amb règims híbrids i països amb règims autoritaris. A la darrera edició de 2012, Espanya sortia a la posició 25, el darrer dels països de democràcia plena.

Tot plegat deu ser molt relatiu perquè depèn dels paràmetres que puntuen i de qui respon els qüestionaris. Ara m’agradaria saber com hi ponderaria l’actual conflicte entre Espanya i Catalunya al voltant de la celebració d’un referèndum d’independència en què, segons totes les enquestes, vol més d’un 80 per cent dels catalans. Perquè és l’essència de la democràcia consultar la població i actuar segons l’opinió de la majoria, tot respectant els drets de les minories.

A Tres tristos tòpics democràtics argumentava que una de les claus de l’enrocament dels partits espanyols i dels partits unionistes catalans en contra de la celebració del referèndum que pretenen fer el 9 de novembre de 2014 CiU, ERC, ICV i CUP, amb gairebé dos terços dels escons del Parlament català, és que Espanya és una democràcia inacabada. Després vaig llegir a La Vanguardia un article de Jordi Amat en què citava una professora de literatura de la Universitat d’Illinois, Luisa – Elena Delgado, en què “sosté que la idea de l’Espanya dominant és fruit d’un estat d’intensitat democràtica feble, una democratització dèbil que va iniciar un procés involutiu sostingut des de la majoria d’Aznar”. El president de la Generalitat, Artur Mas, va recórrer divendres a aquest mateix argument queixant-se de “la intolerància i la poca convicció democràtica” d’Espanya. No són descobriments d’avui. De la immaduresa democràtica d’Espanya en va parlar l’ambaixador dels Estats Units a Madrid en una de les comunicacions enviades a Washington l’any 2004 i que van sortir a la llum en el cas Wikileaks.

A hores d’ara, per qualificar la qualitat democràtica d’Espanya els ambaixadors acreditats a Madrid en tenen prou d’enviar el gavadal de declaracions diàries dels dirigents polítics espanyols i unionistes catalans, per més que grapegin la paraula democràcia a cada frase. I ja només hi faltaven els bisbes, per enfangar la democràcia espanyola. De manera que el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola, José María Gil Tamayo, s’ha afanyat a esmenar la mancança i ha sortit a dir que la consulta sobre la independència de Catalunya és “moralment inacceptable i inadmissible” perquè altera l’ordre jurídic obeint a una “voluntat local”. Desconec si en tots aquells estudis i informes sobre la qualitat democràtica dels països pondera la separació dels poders civil i religiós.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s