Les dues fotografies

No m’he cregut mai allò de que una imatge val més que no pas mil paraules, però és veritat que a vegades hi ha fotografies que estan plenes de significat i que defineixen amb una precisió matemàtica els comportaments de cadascú. És el que ha succeït a la política catalana en l’espai just d’una setmana: el 5 d’octubre, la fotografia del dia va ser el brindis dels líders del PSC, PPC i C’s amb la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i els comandaments policials i militars espanyols amb motiu del 35è aniversari de la Constitució espanyola; i el 12 de desembre, la fotografia de portada de tots els mitjans de comunicació ha estat la del president de la Generalitat, Artur Mas, anunciant l’acord amb ERC, ICV i CUP per a la convocatòria d’una referèndum sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre de 2014.

De les dues fotografies, el que és significatiu i definidor del moment pel que passa la política catalana és la presència del líder del PSC, Pere Navarro, a la fotografia del 5 de desembre i la seva absència a la del 12 de desembre. O dit d’una altra manera, que Navarro hagi alineat el PSC amb l’unionisme i s’hagi desentès del catalanisme. Perquè fins aquest any, cap líder del PSC havia assistit mai a la commemoració de l’aniversari de la Constitució a la delegació del govern espanyol a Barcelona i mai el PSC s’havia quedat al marge de cap esdeveniment decisiu de la història de Catalunya. Navarro li ha fet fer al PSC un gir històric de conseqüències força previsibles.

El PSC ha estat un partit fonamental per a la cohesió social a Catalunya. En aquest sentit, li va agafar el relleu i el terreny al PSUC als primers anys de la Transició i, definitivament, a partir de 1982. Ara, elecció rere elecció, el PSC ha anat perdent pes parlamentari i cadascuna de les enquestes que se succeeixen li augura uns resultats electorals pitjors. El PSC s’esllangueix. Perd militants, regidors i votants a cabassos, sense que els seus dirigents donin cap senyal que comprenen quin posicionament els reclama el país i els seus votants. El seu capteniment és incomprensible, tant pels qui estan pel no, com pels qui estan pel com pels partidaris del sí, però no. Els equilibris dialèctics de Navarro per justificar la seva absència a l’acord de dijous i la seva negativa a subscriure una pregunta que recull les condicions que hi havia posat i que s’adiu al programa electoral amb què es va presentar a les eleccions de fa un any són tristes i causen perplexitat i decepció.

Navarro ha convertit el PSC en la franquícia catalana del PSOE abans que el PSOE no la hi creés i n’ha fiat la sort al fracàs del procés de transició nacional: N’espera recollir les engrunes en cas de trompada monumental. A banda de ser un comportament políticament miserable, és un error colossal que demostra una nul·la comprensió de la realitat social del país.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s