Tres tristos tòpics democràtics

La democràcia és el millor dels sistemes polítics, per bé que sigui imperfecte. Que ho és, d’imperfecte, i de quina manera tan flagrant i dramàtica ho pot arribar a ser, són les reaccions que des de l’espanyolisme i l’unionisme hi ha hagut des de l’acord a què han arribat quatre forces polítiques representades al Parlament per poder celebrar un referèndum sobre la independència de Catalunya el 9 de novembre de l’any que ve. El que en subratlla la imperfecció és la negativa radical i rotunda a la celebració del referèndum. La perfecció seria autoritzar-lo i fer campanya a favor del no a la independència de Catalunya.

Espanya és una democràcia jove. Ho és, certament, perquè des de la fi de la dictadura de Franco no han transcorregut encara els quaranta anys que va durar, l’espai d’una generació i mitja tot just. Tanmateix, jove no és l’adjectiu que més li escau a la democràcia espanyola sinó incompleta; no en el sentit propi de no acabada, sinó en el de no prou consolidada. Probablement, per un pecat de joventut. Perquè tan sols l’han viscuda una generació i mitja i perquè la Transició, malgrat totes les virtuts que se li han atorgat i que va tenir, va deixar somortes actituds i tarannàs tan poc democràtics com els que es vénen observant i sentint des que va començar el procés.

La democràcia és l’imperi de la llei. El conflicte democràtic que s’ha plantejat entre Espanya i Catalunya ha farcit el debat de conceptes juridicopolítics com legitimitat, legalitat, constitucionalitat i etcètera que, de fet, no tenen sentit ni validesa si no responen a la realitat jurídica i política que pretenen ordenar. Dit d’una altra manera, cap llei, ni que sigui una Constitució, pot estar per damunt de la voluntat popular; la llei, o bé s’adapta a la realitat social que pretén regular, o bé decau per ineficaç i invàlida. Quan succeeix al revés, que és la realitat social la que s’ha d’adaptar a la llei, no som en una democràcia.

I ara, la realitat social de Catalunya, diu que hi ha un 84 per cent de catalans que volen ser consultats sobre la futura relació amb Espanya. En democràcia, aquesta demanda es resol a les urnes amb un referèndum i no pas a cops de Constitució.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s