Espanya contra Catalunya? No fotem!

He seguit amb un interès relatiu i més aviat desdenyós la polèmica tan fenomenal i alhora tan absurda i fatigosa sobre el simposi Espanya contra Catalunya: una mirada històrica (1714 – 2014), que des d’avui i fins dissabte es farà a l’Institut d’Estudis Catalans. I me n’ha semblat dues coses.

La primera és que els fets que s’hi tractaran són indiscutibles. De fet, tot i el risc de caure en anacronismes de primer de carrera, amb 300 anys encara fem curt; l’aixecament de 1640, la coneguda com a Guerra dels Segadors, va ser una Guerra de Separació de caire social, de pagesos contra senyors, i, també, polític, de les classes benestants contra els intents del comte-duc d’Olivares d’uniformitzar la monarquia segons les lleis i les constitucions castellanes. I és que, de fet, des del Compromís de Casp (1412), pràcticament, amb més cuidado o més barroerament, que els castellans tracten de conquerir els catalans, en el sentit plenament castellà del verb, i que els catalans maldem per desfer-nos del jou amb què volen dominar-nos. Això és història i el demés és politiqueig.

I la segona és que tant el títol com el simposi en si mateix eren absolutament sobrers i ens els podíem haver estalviat i tot això que hi hauríem guanyat. Perquè no treu cap a res a aquestes alçades, tres-cents o cinc-cents o set-cents anys després i al cap d’una Transició fallida, com a darrer intent d’encaix civilitzat de la Catalunya nació a l’Espanya estat, de debatre d’obvietats i fets elementals. Ni el castellanisme, ni el botiflerisme no admetran mai res del que se’ls pugui argumentar, per més rigorós, acadèmic i irrefutable que puguin ser els estudis i les conclusions. Per tant, no paga la pena perdre-hi cap segon més. Del melic, en tenim apamades totes les arrugues.

El procés d’alliberament, diguem-ne així, està llançat i hem de fer perquè acabi tan bé com sigui possible. Per això hagués trobat més adequat i positiu haver muntat un congrés de caire internacional, per donar a conèixer les arrels històriques i les raons objectives del conflicte que ens enfronta des de fa tants segles amb Castella o l’Espanya de matriu castellana. Perquè la independència només serà possible, sigui per via referendària o per via d’una declaració unilateral, si obté el reconeixement internacional.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s