Del valor i l’eufòria

El FC Barcelona ha quedat campió de la Lliga espanyola i el barcelonisme apreciarà el títol en la seva mesura justa i el celebrarà com cregui convenient i serà de forma adequada a les circumstàncies i les ganes de gresca i festa. El partit d’aquest vespre contra l’Atlètic de Madrid al Vicente Calderón (1-2) era intranscendent després de l’empat del Reial Madrid al camp de l’Espanyol (1.1) però, futbolísticament, ha valgut prou la pena per la remuntada fruit de les ganes de voler guanyar, arriscant amb una defensa de tres i jugant amb 10 perquè Messi se n’ha anat als vestidors lesionat. A més, ha permès veure el primer dels quatre passadissos que els rivals els faran.

Com que ja fa unes quantes jornades que el títol es donava per descomptat i hi va haver el 7 a 0 contra el Bayern de Munic, en els darrers dies s’ha generat un debat sobre com s’havia de celebrar aquesta Lliga. Hi ha hagut una mena de campanya preventiva contra qualsevol intent de menystenir-la i no celebrar-la amb eufòria, i el club ha programat per a aquest dilluns els actes que són habituals en aquests casos, amb una rua pels carrers de Barcelona i tot.

Tant se val dels debats que no costa desxifrar. A mi em sembla que el barcelonisme està prou d’enhorabona i que dóna molt de valor al títol de Lliga aconseguit gràcies a un inici de campionat fulgurant, en què va batre un rècord rere l’altre, i que estimar aquest triomf com es mereix és compatible amb celebrar-lo de manera continguda.

El president Sandro Rosell ha considerat que “aquesta lliga és un premi a l’esforç, l’esperit de superació i la perseverança” i el secretari tècnic, Andoni Zubizarreta, ho ha precisat dient que “Tito i Abidal representen què suposa aquesta lliga”. Tenen tota la raó del món i ho han resumit prou bé. Jo, si de cas, hi afegiria el valor de la continuïtat perquè aquest era el repte pendent fins fa ben poc i que ha quedat superat amb escreix el darrer lustre. Perquè aquesta 22a Lliga de la història del club val tant com la 6a semifinal consecutiva de la Lliga de Campions a què l’equip ha arribat, malgrat la pallissa rebuda contra el campió alemany. Des de l’arribada de Johan Cruyff a la banqueta blaugrana, i malgrat alguns períodes d’estancament, el Barça s’ha enlairat i ha dominat el futbol espanyol en títols i concepció del joc i, des de fa una dècada, també en té l’hegemonia a Europa. I d’això el barcelonisme n’és plenament conscient i n’està cofoi.

En tot cas, que cadascú celebri aquesta Lliga com li plagui. Ara: hauria de ser possible alegrar-se serenament, perquè tan roí deu ser lamentar-se d’un triomf propi com ridícul impostar i exigir eufòria.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, el dilluns 13 de maig de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s