Un deliri fascinant

Pot ser que la memòria del passat més immediat li pesi al barcelonisme amb tot el seu valor i podria ser que el futur el pensés incert. No hi ha raons ni per a què els èxits més recents es converteixin en una llosa, ni per imaginar l’equip de l’any que ve sense el tremp d’aquestes darreres temporades. Ara: el que no hauria de succeir és que el barcelonisme visqués el present amb tanta inquietud com la que s’observa des de fa setmanes i que s’ha desfermat amb una virulència inusitada aquesta setmana amb l’estrèpit de l’eliminació contra el Bayern de Munic a les semifinals de la Lliga de Campions.

Però, les coses són com són i, ara mateix, el FC Barcelona és un club que boqueja desesperat demanant que s’acabi la temporada immediatament i que li donin el títol de Lliga espanyola que tan merescudament va guanyar amb aquell inici de campionat tan fulgurant en què va batre un rècord rere l’altre, jornada rere jornada amb actuacions majestuoses, i que ara sembla d’una altra època. Té l’equip delmat per les lesions i físicament esgotat i emocionalment vulnerable i l’afició desconcertada, sense saber si s’ha d’enfadar de veritat per aquesta pèrdua de capacitat competitiva tan impensada fa tot just quatre mesos, o bé resignar-s’hi i fer costat a l’equip i considerar que la temporada ha estat d’un notable molt alt.

El dilema a què s’enfronta el culer no és fàcil de resoldre, certament. Perquè havent guanyat el títol de Lliga des de fa tantes jornades, entusiasmar-se ara amb el fet de no perdre-la contra un Reial Madrid que es dessagna en una guerra entre la plantilla que es queda i l’entrenador que se’n va, requereix d’una intel·ligència que és definitivament incompatible amb la manera com es viu el futbol en aquest país i la transcendència que se li dóna a les victòries i a les derrotes.

El partit contra el Betis és paradigmàtic, en aquest sentit. El Barça ha salvat els tres punts (4 - 2) i s’ha deixat la consecució del títol a una victòria o una ensopegada madridista. Ara: com que els verd-i-blancs s’han avançat dues vegades i se n’han anat als vestidors amb avantatge (1 - 2), les reaccions que s’han sentit són per sucar-hi pa i quedar-ne ben tip: de tenir la Lliga guanyada havíem passat a tenir-la perduda. Un deliri fascinant.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, dilluns 6 de maig de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s