El valor agonístic de l’esport

És clar que les competicions i els partits de l’equip i dels esportistes que segueixes i de què t’has fet aficionat no es valoren igual en cas de victòria o derrota. Ja es comprèn. Ara: l’esport té un valor agonístic que li és intrínsec i que, si el perd, el deixa sense gràcia ni sentit. Aquesta reflexió ve a tomb de la sèrie eliminatòria que està jugant el Barcelona de bàsquet contra el Panathinaikòs des de fa dues setmanes. L’havia pensat abans del partit d’ahir dijous, com a prèvia del caixa o faixa es trobaven els blaugrana, però per circumstàncies que no vénen al cas no el vaig poder ni escriure, ni publicar. Ja ha anat bé així perquè ara la reflexió, amb l’eliminació salvada i amb l’oportunitat d’obtenir la classificació per a la Final a quatre dijous que ve al Palau blaugrana, fa de més bon escriure i, suposo, que també fa de més bon llegir. Tanmateix, és exactament així com ho veig i com ho crec: malgrat el risc de perdre i de quedar-te amb un pam de nas, si no hi ha competició, si els contendents no lluiten amb unes condicions de qualitat semblants, no hi ha esport; si l’esport no té el valor agonístic que li és innat i que el justifica, de lluita amb un mateix com a mitjà de superació, llavors es converteix en un exercici sense solta ni volta.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s