Si el Barça està fi…

Va tocar el Bayern de Munic i, més enllà de les anàlisis futbolístiques sobre el potencial dels alemanys i tot això, ha estat entretingut observar des de divendres quines reaccions hi ha hagut al club bavarès i quines s’han descabdellat al FC Barcelona. D’entrada, els alemanys van parlar pels descosits així que es va saber el resultat del sorteig. Van sortir jugadors a dojo, l’entrenador i uns quants directius d’aquests que els qui hem arribat a una edat honorable hem vist vestits de curt i hem tingut en cromo. A Can Barça, en canvi, el punt de sal de la reacció s’ha decidit en l’opinió publicada i en les tertúlies més que no pas des dels portaveus oficials del club.

En general, els representants del Bayern van dir que es tractarà d’un enfrontament entre dos gegants del futbol europeu que fa preveure un partit fantàstic de futbol, van destacar el domini del FC Barcelona durant els darrers anys i, evocant la pallissa que va rebre al Camp Nou l’any 2009 (4 a 0, amb una primera part sublim) van dir que ells ara estan millor i que confien haver igualat les forces i ser capaços de superar “un repte apassionant”. Em va semblar una reacció assenyada i ajustada al que pot ser, en termes futbolístics, l’eliminatòria entre el Bayern i el Barça: un espectacle futbolístic de primera magnitud, emocionant i de resultat incert.

La reacció culer ha estat diferent. En resum, el que m’ha semblat entendre és que no hi ha gaire confiança en les capacitats dels blaugrana per superar el gegant bavarès. La versió més optimista diu que per guanyar-lo el Barça ha d’estar fi i oferir la millor versió d’ell mateix. El fonament d’aquesta conclusió són el reguitzell de partits que porta jugats darrerament l’equip i, en especial, l’anada contra el Milan, el triple enfrontament amb el Reial Madrid i l’eliminatòria contra el París Saint-Germain. És indiscutible que en aquests partits els blaugrana no han estat tan endreçats com ens havien acostumat i que els resultats no han estat bons.

Tanmateix, em penso que el barcelonisme peca de mirar-se el melic en excés i d’angoixa. A banda dels errors que l’equip i el club hagi pogut cometre, que n’hi ha uns quants, fixar-se únicament i exclusiva en els seus futbolistes porta a no adonar-se de les virtuts dels rivals que porten uns quants anys estudiant la manera de com trencar l’hegemonia blaugrana; el Madrid, per exemple, ha arribat a posar-se en mans d’un entrenador que en té la fórmula, treballada del Chelsea i l’Inter estant, i a bastir tot un equip amb aquest propòsit. I d’angoixa perquè en l’anàlisi hi ha implícit el desig d’anticipar un resultat favorable, amb el risc de no gaudir prou de l’espectacle que es té el privilegi de viure. És allò nostrat del “què farem avui?” Doncs, jugar!, i unes semifinals de la Lliga de Campions per sisena vegada consecutiva amb la Lliga espanyola al sac, pendent de lligar un cap de setmana d’aquests.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el dilluns, 15 d’abril de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s