La banqueta xuta bé

El Mallorca no pot ser cap referència. La imatge que ha donat al Camp Nou és gairebé pitjor que la que fa entendre la seva classificació a la cua de la Primera divisió, ara amb 54 punts menys que el FC Barcelona. Per ser un equip que ha de lluitar per no perdre la categoria, ha abaixat els braços a la primera bufetada i s’ha conformat a la derrota i la golejada amb una resignació que ha fet una mica de llàstima i tot. Perquè la meva manera d’entendre el futbol i l’esport, quant s’expressa en un enfrontament entre dos equips o dos rivals, si no hi ha un mínim d’oposició i de competitivitat, de gràcia ja no me’n fa cap, encara que el qui guanyi sigui aquell que segueixo. No obstant, sent tot això veritat, d’altres partits semblants havien jugat aquest any els futbolistes blaugrana que no són titulars habituals i no havien respost amb la solvència que ho han fet aquest dissabte. Per no anar massa lluny, tot just fa una setmana contra el Celta a Balaídos. És allò de no estar mai contents, si guanyen bé és perquè els rivals són unes pepes i si l’espifien és que ni per jugar contra el cuer valen.

Em penso que ni una cosa, ni l’altra: el Barça ha arribat a la jornada 30 de la Lliga amb el títol que es dóna lògicament per descomptat, perquè ja fa unes quantes setmanes que ha quedat pendent de la sentència matemàtica, amb un munt de jugadors lesionats i uns quants més agafats amb pinces. A l’equip li queden, anant-li excel·lentment els resultats, quatre partits a tot estirar, que voldrà dir que arriba a la final de la Lliga de campions. Per tant, és l’hora de la banqueta, per donar descans físic i mental als futbolistes més determinants de l’equip i facilitar que arribin a aquests quatre partits que els poden quedar en les millors condicions possibles. Només cal veure com ho té el Bayern de Munic, un candidat cert al títol europeu, que aquest dissabte ha enllestit la Bundesliga. I la banqueta ha respost positivament, amb tots els matisos que es vulgui derivats de la poca entitat del rival. La victòria per 5 a 0 és prou contundent com per aprovar amb nota alta l’equip que ha jugat i, més particularment, a futbolistes com Cesc (3 gols), Alexis (2 gols) o Bartra que podien estar més observats de cara al que es veu a venir.

Tot això és el que ha donat de bo el partit a banda de qüestions molt més importants com el retorn d’Abidal a un partit oficial, perquè no va de futbol, sinó de la vida.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, el diumenge 7 d’abril de 2013]
Advertisements