Al Barça li costa fer canvis

Contra el PSG, Francesc Vilanova va fer els tres canvis que li permet el reglament, dos de manera obligada: Cesc per Messi al descans i Bartra per Mascherano al minut 83, i, abans, al minut 80, Tello per Villa. Pel seu cantó, Carlo Ancelotti va fer els tres canvis, tots per raons tàctiques, del minut 66 al 76, amb 0 a 1 al marcador: Ménez per Lavezzi, Verratti per Beckham i Gameiro per Pastore. La sensació que va fer és que els canvis del PSG tenien incidència en el joc de l’equip, mentre que els del Barcelona eren innocus. És clar, l’equip francès anava perdent l’anada a casa i el català s’hi veia obligat per les lesions.

No obstant, aquesta és una sensació que tinc des de fa algunes temporades, que ja passava amb Josep Guardiola, que als tècnics blaugrana els costa molt introduir els tres canvis de què disposen, com si no volguessin renunciar al guió que han previst abans i en què tant confien. I potser encara més aquesta temporada en què la distància entre l’equip titular, posem de 13 o 14 jugadors a tot estirar (afegim als 11 de dimarts Pedro, Puyol i Cesc), s’ha engrandit, potser com a conseqüència d’aquest capteniment.

Després, si vas a fer la comprovació a les fitxes tècniques de cadascun dels partits, l’afirmació literal s’ha de matisar perquè, generalment, a partir del quart d’hora de la segona part, l’entrenador blaugrana, des de Guardiola a Vilanova passant per Roura, comença a fer canvis i els acaba fent tots tres i amb la intenció d’incidir en el partit, no només per fer-los o per donar minuts o descans a un o altre futbolista, en totes les competicions i contra tots els rivals.

Ara: la sensació que tinc és que als entrenadors blaugrana els costa fer canvis, i  sempre m’he estimat més parlar de sensacions que no pas d’estadístiques perquè trobo que els comportaments responen més a les sensacions que no pas a les estadístiques que si bé serveixen per a registrar-los, difícilment poden fer-los comprensibles.

Jo crec que hi ha una raó estructural: el sistema de joc del Barça es tan específic i requereix d’un tipus de futbolistes tan precisos, en un sentit ampli, que es pot matisar, però no pas alterar. No obstant, també crec que hi ha una altra raó de tipus conjuntural i és que els èxits tan continuats i tan rotunds han tornat els tècnics més conservadors que no pas eren, i ja es comprèn que si una cosa funciona tan bé i durant tant de temps, no es vulgui espatllar. També podria ser que aquesta impressió es derivés, en part, pel fet que els rivals tampoc fan cap innovació quan s’hi enfronten, tots al darrera i a veure què passa. Sigui com sigui, a mi em sembla que els tècnics han perdut el punt d’agosarament que tenien a l’inici d’aquest període, tant a l’hora de fer l’alineació com en el plantejament tàctic.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s