Entre provincians i guardiolistes

He llegit l’article de la Isabel Clara-Simó a El Punt Avui+. Ho acostumo a fer, aquesta no és la notícia. En el d’avui comenta que dijous, l’exentrenador del FC Barcelona Josep Guardiola va assistir a l’acte del Col·lectiu Wilson i critica que la presència d’un personatge tan mediàtic a un acte de signe clarament independentista no mereixés cap titular a la premsa nostrada i que, en canvi, sí que en parlessin desacomplexadament, però en el sentit invers, ja es comprèn, a l’espanyola i més castissa.

La premsa nostrada sí que en va parlar, tot i que no amb l’eufòria que entenc que reclama Clara-Simó. De fet, avui és difícil amagar un fet qualsevol. Guardiola es va situar a la darrera fila, va obrar amb discreció, però així que algú el va veure, les xarxes socials ja en van anar plenes. I és que els mitjans de comunicació tradicionals fa temps que han perdut el monopoli de decidir què li interessa a la gent llegir i saber.

Tant se val, perquè el que m’ha cridat l’atenció del seu article és l’afirmació “no m’agrada pensar que som més provincians del que voldríem”, més enllà de la precisió de la informació. Suposo que, vist des de la perspectiva oposada, algú hi oposaria que destacar la presència de Guardiola per damunt del que hi van dir aquests professors d’universitat de prestigi internacional agrupats en el Col·lectiu Wilson per explicar els avantatges econòmics de la independència de Catalunya i desmuntar, així, els arguments contraris, seria ser més guardiolista que el mateix Guardiola.

Vés a saber. A mi, dir que el país és així o és aixà ho trobo arriscat, per bé que més d’una vegada he caigut en la temptació de generalitzar. El que passa és que després, quan me n’he adonat, he pensat si en la generalització no hi amagava una crítica que em naixia del despit. Vull dir que la generalització tot sovint serveix, o a vegades pot servir, rebaixem-ho, per parlar de l’experiència pròpia des de l’anonimat.

Ara: el que també he observat és que tres dies després de que Guardiola reaparegués públicament, o gairebé, va sortir una informació a El Mundo Deportivo en què s’explicava que ell i Tito Vilanova havien partit peres, ni trucades ni cafès a Nova York tot i ser a quatre passes l’un de l’altre, i que el vestidor no n’havia volgut saber res, d’una tornada d’urgència de Guardiola per cobrir temporalment la baixa de Vilanova. El tema té gràcia perquè feia quinze dies, aproximadament, que tant El Mundo Deportivo com l’Sport havien explicat que Guardiola i Vilanova s’havien trobat en un bar de Manhattan i que tot anava prou bé entre ells i etcètera.

És a dir, que malgrat el risc de les generalitzacions, estem abocats a anar d’un pal a l’altre, o som provincians, o som guardiolistes.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s