Quan un esport perd les essències

Llegeixo que el tennis vol eliminar el let, la sacada nul·la que es produeix quan la pilota toca la xarxa, però cau dins del rectangle que correspon. Ho estan provant en tornejos de segona categoria i a Wimbledon, l’ATP votarà què fa. És una temptativa polèmica perquè hi ha qui considera que aquesta decisió, si s’adopta definitivament, acabarà amb un dels trets més característics del tennis. Els arguments a favor no acaben de ser clars, però a l’ATP no es treuen de sobre el de la pressió de les televisions per fer el joc més àgil, sense tantes pauses on no s’hi pot posar publicitat.

A mi aquesta polèmica m’ha recordat quan el tennis taula, que també té let, per cert, va decidir rebaixar la puntuació per guanyar un set dels vint-i-un de tota la vida a onze. Em va semblar una aberració i encara m’ho sembla. No he tornat a competir, no pas per aquesta raó!, però és veritat que si mai he agafat la pala per fer alguns cops amb algun amic, per passar l’estona, i hem acabat reptant-nos a una partida, l’he feta a vint-i-un punts, perquè no concebo el tennis taula a onze.

Recordo que quan s’estava discutint el canvi, l’argument que em van donar per justificar-lo era el mateix d’ara en el tennis, que ho feien per atraure les televisions: si els partits s’escurçaven, el tennis taula guanyaria en agilitat i es convertiria en un producte atractiu per a les televisions. Res de res. El tennis taula segueix tenint la mateixa presència que abans de perdre el vint-i-ú i d’haver-se fet més atractiu, que vol dir molt més car, amb terres i taules d’un color adequat per al seguiment televisiu.

Jo no estic en contra dels canvis en els reglaments. Crec que va ser als anys cinquanta quan, per evitar partits que s’eternitzaven i afavorir el joc d’atac, es va decidir abaixar la xarxa. Va ser un encert. Per tant, jo estic a favor de canviar els reglaments tantes vegades com se’n detecti una necessitat, perquè si un esport no adapta les seves normes a l’evolució del joc, per la millora de la tècnica dels seus practicants o bé per les noves condicions i materials, corre un risc sever d’estacament. Però, amb una condició: que no se n’afecti l’essència.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s