I per què no juguen sempre així?

El FC Barcelona va superar dimarts amb una solvència inaudita l’eliminatòria dels vuitens de final de la Lliga de campions contra l’AC Milan, remuntant un 2 a 0 en contra que hores abans i durant les tres setmanes que van transcórrer des del partit d’anada a San Siro s’havia donat per insuperable, i una majoria dels comentaris que vaig sentir mentre s’esdevenia la proesa, i encara durant les hores posteriors, anaven en el sentit de preguntar-se, amb un to de queixa admirativa, per què l’equip no juga sempre així. Res de nou en l’esport. Perquè, normalment, un qualsevol aficionat d’un qualsevol equip sempre arriba a la mateixa conclusió després d’un partit guanyat d’una manera tan clara i solvent, no cal que sigui un partit memorable: “si juguéssim sempre així, no perdríem mai!” I què voleu!, si els mateixos jugadors s’hi van avenir a les entrevistes que els feien encabat els mitjans de comunicació i la majoria d’anàlisis futbolístiques abonaven una mateixa idea força: el Barça havia tornat als orígens! Volien dir que els blaugrana havien recuperat el tremp futbolístic que els havia dut a guanyar un títol rere l’altre i a meravellar mig món, i a l’altre mig també, però d’amagatotis, tot allò de la pressió alta i d’ordenar-se al voltant de la pilota i d’aixafar la defensa rival, que diu el Ricard Torquemada, i que tan bé dibuixa l’essència del futbol blaugrana.

Ara: per a mi, la resposta és molt més senzilla. En primer lloc, perquè a mi m’havia semblat, i així ho havia dit i escrit des de la desfeta de Milà i malgrat les patacades contra el Madrid, que tampoc n’hi havia per tant, que tot just ha passat un mes llarg des que d’aquest equip i d’en Jordi Roura n’havíem cantat les excel·lències perquè havien fet una primera volta immaculada i tots els rècords batuts com per cantar-ne les absoltes de bones a primeres. I finalment, perquè tampoc l’afició es va prendre la tornada contra el Milan com s’havia pres l’anada o com afronta la majoria de partits de la temporada. No ho resistiríem pas! Diumenge contra el Rayo Vallecano, a les nou de la nit, hores abans de tornar a començar la setmana de feina, ho comprendrem del tot.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s