Diuen que el Camp Nou no anima

El futbol és imprevisible però si ens hem de guiar per l’experiència acumulada, aquesta setmana el Camp Nou viurà d’una manera molt distinta els dos partits que s’hi disputaran. Dimarts, l’estadi estarà ben ple i amb uns aficionats que miraran d’ajudar amb els seus crits d’ànims els seus jugadors a remuntar l’eliminatòria dels vuitens de final de la Lliga de campions que ara mateix és 2 a 0 a favor del Milan. En canvi, diumenge contra el Rayo Vallecano hi aniran 70.000 persones a tot estirar i el seu capteniment s’adequarà al joc de l’equip, bategaran en funció de com ho facin els futbolistes i les incidències del partit. Dit d’una manera resumida: dimarts, l’afició anirà a animar l’equip i diumenge anirà a que l’equip l’animi.

Aquestes darreres setmanes el debat sobre l’animació al Camp Nou s’ha intensificat d’una manera excessiva i imprudent, però és una discussió que ve de molt lluny. La comparació del coliseu blaugrana amb Liceu no és pas endebades.

Jo crec que l’exemple d’aquesta setmana que ve ens permet observar el fenomen des de dues vessants. Primerament, hi ha un problema d’interès futbolístic cert. Si cada setmana vingués un equip de la qualitat del Milan i el resultat fos tan decisiu, el Camp Nou es comportaria talment com ho farà dimarts. Per tant, és clar que el model competitiu està en crisi, hi ha un excés de partits i hi ha una excessiva desigualtat entre els equips. La base d’un qualsevol esport és la incertesa del resultat.

I segonament hi ha un problema d’índole cultural. Bona part de la culpa de la desigualtat entre els equips és cultural perquè resulta que preferim veure el nostre equip guanyar per quants més gols millor que no pas veure’l jugar contra un equip que l’iguala en qualitat i que potser el venç. Vol dir: primer, guanyar; el futbol és secundari gairebé.

Ara: és un error no adonar-se que aquest capteniment de fa tants anys està canviant. Tot això dels mosaics, per exemple, no és pas de sempre. I és un fet ben nou que els aficionats s’hagin acostumat a anar al camp amb la samarreta de l’equip posada. Totes aquestes transformacions no són espontànies, s’han anat incorporant des de dalt. Per tant, ja està bé que es vulgui incidir en l’animació també. No obstant, perquè les innovacions esdevinguin tradicions s’han d’adoptar des de baix i no s’hi valen ni imposicions, ni manipulacions.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s