Ni excusa, ni coartada

Comparteixo plenament la posició de la Junta directiva que ahir va expressar el seu president, Sandro Rosell, de deixar la banqueta del primer equip tal com està, amb Jordi Roura ocupant-la provisionalment mentre Francesc Vilanova es tracta del càncer a Nova York. Ho vaig dir divendres a la tertúlia dels Esports en Xarxa de la Cristina Álvarez i ho he escrit diverses vegades: trobo fora de lloc i injust, i inhumà fins i tot, reclamar que es designi un nou entrenador “perquè amb el Roura aquest no anem enlloc” que he sentit ja més d’una vegada, en calent i en fred. Per a mi, tant se valen els títols. Hi ha vegades, massa sovint de fet, que això del futbol fa dir bestieses a persones de qui no ho diries mai.

Ara: el tràngol de Vilanova no pot ser excusa per a justificar cap capteniment, ni tampoc coartada per anar contra ningú. Crec que des dels jugadors a l’afició, passant per la directiva i els mitjans de comunicació, vull dir el barcelonisme tot sencer, doncs, hauria de tenir ben present en quina situació es troba Vilanova i adonar-se de què significa aquesta malaltia i quina importància té el futbol al seu costat. I que si la seva baixa ha afectat, en el sentit que sigui, l’estat anímic o el comportament d’una plantilla i un cos tècnic que s’ha trobat amb aquesta trompada emocional i inesperada, què hi farem. No vull dir resignar-s’hi, vull dir que no ha de ser ni excusa, ni coartada.

Vaig creure que la directiva feia molt bé deixant l’equip en mans de Roura i que Roura feia molt bé actuant com a un segon entrenador que substitueix provisionalment el primer entrenador i crec que la directiva ha fet molt bé ara ratificant les decisions preses. El que no m’ha semblat tant encertat, i d’aquí em penso que vénen en bona part els malentesos més enllà de les ensopegades que ho condicionen sempre tot i excessivament, és l’exhibicionisme que s’ha fet massa sovint amb tot això de les trucades telefòniques durant els partits i el grau d’intervenció de Vilanova en el dia a dia de l’equip i tota la pesca. Ja es comprèn la bona fe amb què s’ha fet, però se’ls ha girat en contra.

Si a Vilanova li va bé per a la seva recuperació seguir pendent de l’equip i participar de les decisions ho ha de fer amb la periodicitat i la intensitat que requereixi però, alhora, amb la naturalitat i discreció més grans possibles. Perquè la seva malaltia no pot ser ni excusa, ni coartada.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s