La síndrome del teletex

Fa unes quantes temporades, el FC Barcelona anava líder de la Lliga espanyola amb un avantatge que semblava suficient respecte del Reial Madrid. Em refereixo a la temporada 2006-07. Al febrer, l’equip ja havia donat prou símptomes de descomposició i etcètera. Però, tot i això, ni des del cos tècnic, ni des de la Junta directiva, es va decidir cap actuació. Perquè l’equip es mantenia líder a la Lliga i anava superant les eliminatòries de la Lliga de campions i de la Copa del Rei. El llavors secretari tècnic, Txiki Begiristain, va resumir-ho dient que la situació interna era preocupant, però que sempre havien confiat en la reacció del grup i que, a més, quan el dilluns miraven el teletext, l’equip seguia al capdamunt de la classificació de manera que qualsevol mesura s’anava ajornant. La història és massa coneguda i trista com per repetir-ne els detalls i rabejar-s’hi. La situació d’ara és distinta. Per començar, l’entrenador és a Nova York curant-se d’un càncer amb tot el que aquest fet demana de respecte i comporta en termes anímics, de lideratge o de disciplina i confiança. I, per acabar, l’avantatge a la Lliga és prou considerable com per pensar que el títol se li pot escapar al Barça; ho haurien de fer tan malament i les distàncies respecte dels equips avui són tan grans, que sembla impossible una patacada tan fenomenal. Ara: aquella síndrome del teletext no s’hauria de menystenir, ni que sigui per un no fos cas.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s