S’hi juguen la final i molt més

En sentit estricte, el FC Barcelona i el Reial Madrid es disputen aquest vespre al Camp Nou el pas a la final de la Copa del Rei i res més. Els blaugranes van empatar a 1 gol al Santiago Bernabéu i porten un avantatge cert si no fos perquè no saben jugar a mantenir el resultat i, és segur, sortiran a buscar una victòria com més àmplia millor, i perquè els blancs estan capacitats per guanyar en qualsevol estadi i circumstància i ja fa força enfrontaments que han demostrat que saben com contrarestar la més gran possessió blaugrana i sortir-ne vencedors.

Una final de la Copa del Rei no s’ha de menystenir. És un dels partits més atractius per a qualsevol afició, perquè la mobilitza i la cohesiona, i un títol sempre fa de bon guanyar i més si arriba cap a final de la temporada i després d’haver eliminat al teu màxim rival. Tenir una final per disputar a l’horitzó tranquil·litza molts esperits.

Ara: aquesta nit, el Barça i el Madrid no només es juguen classificar-se per a la final de la Copa del Rei, en termes de club i futbolístics, encara que, curiosament, se la juguen de manera inversa.

Des d’un punt de vista institucional, l’eliminació del Madrid tindrà més conseqüències internes que no pas si és el Barcelona el que queda fora. Dit d’una altra manera: els problemes institucionals que té el club blaugrana seran exactament els mateixos i tindran la mateixa gravetat o lleugeresa, encara que l’ànim amb què es discuteixin sigui diferent. Al Madrid, en canvi, hi ha unes eleccions en perspectiva i un munt de ferides mal tancades; els quedarà la Lliga de campions, és clar, però res més.

Futbolísticament, en canvi, l’escenari és ben diferent. Els blaugranes s’hi juguen molt més. No vull dir jerarquies o hegemonies que duren una temporada a penes. Guanyi o perdi, l’estil de joc del Madrid no variarà perquè el que té és guanyar com sigui amb la disposició que determini l’entrenador de torn. En el cas del Barça és molt diferent. L’estil no es posa en joc, però s’hi juguen la confiança. Vull dir que en aquesta temporada semblava que s’havien tancat els debats heretats de l’era Guardiola, s’havia trobat un onze de gala, s’hi havia encaixat Cesc i etc., però, des de la patacada de Milan, la sensació que s’ha transmès és que aquelles virtuts ara ja no ho són tant.

És a dir, una final i un clàssic amb tanta cua com sempre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s