Lliga llarga, ¿temporada curta?

El resultat de la Lliga està decidit des de fa força jornades, i això que tot just se n’han disputat 25 de les 38 de què consta. A culers i merengues se’ls farà llarga. El FC Barcelona ha guanyat el Sevilla per 2 a 1 i manté els 16 punts d’avantatge sobre el Reial Madrid, que ha guanyat 1 a 2 a La Corunya. I això que tots dos han reservat mig equip titular tot pensant en la feina que els ve a sobre. És clar que el Sevilla, que dimecres es juga passar a la final de la Copa del Rei contra l’Atlètic de Madrid, ha fet el mateix en una demostració ben clara de quin interès tenen aquests partits: un tràmit, per no dir-ne una nosa.

Barça i Madrid és juguen la temporada en les tres setmanes que vénen. Dimarts, en el partit de tornada de les semifinals de la Copa del Rei, en què a l’un o a l’altre se li acabarà el recorregut i, en els dos dimarts següents, primer el Madrid i després el Barça, afrontaran amb un resultat advers els vuitens de final de la Lliga de campions, contra Manchester United i AC Milan, respectivament.

És inimaginable que la temporada, en termes culer i merenga, es pugui acabar a mitjan març, amb dos mesos i mig per endavant, però és clar que pot passar. Una patacada d’aquesta magnitud tindria unes conseqüències econòmiques notòries per a la indústria de l’entreteniment futbolístic. Per això dic que em sembla inimaginable, tot i que ja dic que pot passar.

I com que pot passar, a mi em sembla clar que alguna mesura hauran de prendre els qui tenen la capacitat de transformar el règim de competició. Al capdavall, és el que ha passat sempre quan els campionats s’han acabat abans d’hora per als equips més poderosos i s’ha posat en risc la seva viabilitat. El futbol és un entreteniment que es basa en la incertesa, i no hi incertesa si no hi ha competitivitat entre els equips. Les lligues de dos equips no tenen cap mena de gràcia, sobretot si un dels dos es despenja a les primeres de canvi.

Les lligues domèstiques han fet fallida esportivament i econòmica. Aquest dissabte, el Bayern de Munic s’ha situat a 18 punts del segon classificat i el Manchester United a 15 del Manchester City, que té un partit pendent però que no serà capaç de canviar el rumb de la lliga anglesa. I ara fa uns dies el president de la Federació Espanyola, Ángel María Villar, va dir en una entrevista a El País que no voldria que desaparegués cap club, però que ho veia a venir perquè el deute que acumula la majoria és impagable. De fet, no hi ha cap lliga que no sigui deficitària. La bombolla del futbol rebentarà més aviat que tard.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat el diumenge, 24 de febrer de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s