Futbol i gols, vermut i olives

El FC Barcelona ha guanyat el Getafe (6 a 1) en partit de la jornada 23 de Lliga. Aquesta és la notícia més important, per més que s’hagi convertit en un costum des de fa una bona colla de temporades en partits d’aquesta competència i encara més durant aquest exercici en què, just començada la segona volta, el campió de la Lliga ja se sap que seran els blaugrana. Dos gols en un quart d’hora a penes han resolt el partit i, a partir d’aquí, a gaudir del joc i les filigranes dels cracs blaugrana tot fent un vermut amb olives.

També ho podria ser el gol d’Alexis perquè el davanter xilè n’havia espifiat tants últimament, d’aquells que els aficionats donem per fets del sofà estant i que per això qualifiquem de cantats, que la seva dissort s’estava convertint en un tret proverbial seu. O bé ho seria el 35è gol de Messi d’aquesta temporada, que també és el 13è consecutiu en un partit de Lliga, o bé la titularitat i el gol de Villa, etcètera. Però tots aquests rècords, el fet de batre’n cada setmana uns quants, vull dir, (sis gols, sis futbolistes diferents, per exemple) s’han convertit en costum, també, com les victòries i sembla que ja no en vingui d’un més o un menys.

Per aquesta raó ha estat més notícia les hores prèvies i durant el partit i, previsiblement, també se’n parlarà força els dies que vénen, que el Barça hagi jugat a migdia i els 85.610 espectadors que han omplert el Camp Nou i l’ambient familiar i la gran quantitat de penyes que han aprofitat l’avinentesa per desplaçar-se a Barcelona i passar-hi el dia o el cap de setmana.

Certament, les 12.00 és un horari insòlit per bé que, personalment, considero que el que resulta insòlit és que el futbol es jugui a les tantes de la nit (els partits a les 21.00 de diumenge són un atemptat a la civilització) i no pas a migdia i que si bé aquesta hora s’ha instaurat des de fa un parell d’anys, només ha afectat regularment els equips de la meitat de la classificació per avall, per allò d’anar-ne creant l’hàbit, i no pas per raons de sentit comú sinó per d’altres interessos que tenen molt més a veure amb les audiències.

Migdia és una hora civilitzada. Si fóssim un país endreçat, el futbol es jugaria a migdia i a primera hora de la tarda, sobretot durant la tardor, l’hivern i la primavera; a l’estiu hauríem de descansar de tanta pilota. De fet, la jornada de Lliga s’hauria de distribuir entre el dissabte a la tarda i al vespre i diumenge al migdia i primera hora de la tarda. Em sembla que ja hi hauria prou franges horàries com per fer que els partits dels equips més atractius per l’audiència no coincidissin. Però, no som un país endreçat de manera que la pilota seguirà en horaris impropis que es decidiran quinze dies abans i perquè no sigui dit i quan al Barça li toqui fer-ho a les 12.00 del migdia ens ho prendrem com una notícia que paga la pena destacar.

[Aquest article va sortir publicat a Nació Digital.cat, el diumenge 10 de febrer de 2013]

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s