El pàrquing: el tercer temps del futbol

Es veu que el Messi se les va tenir amb l’Arbeloa encabat el partit de dimecres, al pàrquing del Santiago Bernabéu. També un dia va passar que José Mourinho va esperar l’àrbitre al pàrquing del Camp Nou per cantar-li les quaranta. Sabíem que en el rugbi, els equips es troben al bar per comentar la jugada: n’hi diuen el tercer temps. Es veu que en el futbol, el tercer temps es disputa als pàrquings dels estadis. Ja és això. Perquè qui diu els pàrquings, diu les tertúlies dels mitjans de comunicació, els bars, les xarxes socials o l’endemà feina, i no cal que sigui a la màquina del cafè.

Diuen que cada societat té els polítics que es mereix. Jo no crec que els ciutadans d’aquest país ens mereixem els polítics que tenim, els que aquests dies surten a la premsa, vull dir. És una afirmació que no comparteixo. Ara: és veritat que la política que tenim reflecteix en una mesura prou exacte la societat que som.

Per extensió: el futbol professional, agafat a l’engròs, és a dir, des dels futbolistes als aficionats passant pels mitjans de comunicació i els directius i tots els qui s’hi remenen, també reflecteixen el futbol amateur. N’hi ha prou d’anar cada cap de setmana per aquests camps de Déu (és un dir) i observar com es comporten els nens i els seus entrenadors i els seus pares. Tot el futbol és un gran pàrquing.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s